Amb un concert de la soprano Montserrat Español, a l’església Major, el 10 de novembre de 1.988, va concloure la commemoració del VIII centenari de la delimitació del terme municipal de Santa Coloma. Ara, el 10 de novembre, amb un concert de la pianista Yoko Suzuki i amb la instal·lació d’una placa a l’església de Sant Josep Oriol, s’ha celebrat el 825 anys d’aquesta fita històrica.
Aquest esdeveniment ens brinda una bona ocasió per reflexionar sobre la nostra ciutat i sobre la seva identitat. Molts colomencs tenen la impressió que Santa Coloma és una ciutat relativament nova, creada amb la immigració dels anys 50, 60 i 70 del segle passat i feta a cop d’especulació i amb nul·la planificació urbanística, que es transforma en una ciutat habitable i millora a partir de l’any 1.979, amb els ajuntaments democràtics.
Sent cert això, Santa Coloma no és una ciutat nova. Tenim constància dels primer poblaments humans cap l’any 3.000 a. C., a la zona on avui s’hi assenta l’hospital de l’Esperit Sant. Cap el 1200-900 a. C., existia un poblat de l’edat de bronze a l’actual carrer Ramon Berenguer i més tard, cap el 500 a. C, es desenvolupa la cultura ibera al poblat situat al Turó del Pollo. Després dels ibers i la romanització ens situem a l’època medieval.
Sense descartar l’existència d’una església anterior, que no va arribar a consagrar-se i que podria haver estat destruïda amb les incursions d’Almansur, l’any 985, és el 10 de novembre de 1.187 quan, en funció de l’organització feudal de l’època i com a conseqüència de la consagració de la vella i desapareguda l’església romànica, situada al mateix lloc que l’actual parròquia de Sant Josep Oriol, es van delimitar els termes municipals i, per tant, s’organitza a Santa Coloma la vida administrativa i econòmica com a població.
La iniciativa de commemorar aquests aniversaris, tant fa 25 anys com enguany, ha estat de la parròquia de Sant Josep Oriol i de l’Àrea Cultural Oriol, entitat que, en els seus 33 anys d’existència, ha contribuït amb les seves propostes i activitats sòcio culturals a potenciar la vida cívica colomenca i a articular i vertebrar Santa Coloma.
Al 1987, en una assemblea d’entitats, es va constituir la “Comissió Cívica del VIII Centenari” que va dinamitzar i coordinar la commemoració des de novembre del 87 fins el novembre del 88, tot donant l’oportunitat de conèixer millor la nostra història mitjançant una oferta d’activitats amplia, rica i diversa on el teixit associatiu de la ciutat es va implicar activament.
La celebració del VIII Centenari va ser una forma activa de “fer ciutat i fer poble”, tot situant la nostra història en el bell mig de la vida de la ciutat, no de forma abstracta ni historicista sinó lligada a la realitat i a la gent. No hi ha dubte que les arrels i la catalanitat són un dels principals trets que configuren la identitat col·lectiva de la nostra ciutat.
Quan Santa Coloma passa de poble rural a ciutat suburbi primer i a ciutat amb serveis després, la seva identitat evoluciona incorporant diverses característiques definitòries: pluralitat, dinamisme i solidaritat.
La pluralitat es manifesta amb la convivència de la cultura catalana i les expressions culturals procedents de la resta de pobles de l’estat i, també, de la resta del mon. El dinamisme s’expressa amb l’existència d’una xarxa social cívica, molt atomitzada però molt activa i amb moviment, que dibuixa una ciutat viva. I, per acabar, la solidaritat és un valor col·lectiu que avui, amb la profunda crisis que pateix una ciutat treballadora com la nostra, expressa la sensibilitat social colomenca.
La identitat de Santa Coloma es fonamenta sobre els trets de catalanitat, pluralitat, ciutat viva i ciutat solidaria, tot entenent que el concepte d’identitat no es immutable, al contrari, està en constant transformació en funció del devenir històric, la composició social i les dinàmiques col·lectives.
Publicat a Gramenet 2.0 el 3 de desembre de 2.012