Acaba de
veure la llum la meva recerca “El PSUC a Santa Coloma de Gramenet 1936-1979”, prologat per la catedràtica d’història contemporània de la UAB, Carme Molinero, i escrit amb l’objectiu d’aportar innovació historiogràfica i recuperar memòria històrica. Estem davant d’un llibre d’història de Santa Coloma, que tracta les situacions polítiques, reivindicatives i socials, d’aquests 43 anys, tenint el PSUC com a fil conductor. A la vegada, a través del llibre, podem entendre la Catalunya metropolitana de les migracions dels anys 50, 60 i 70 del segle passat.
Davant la permanent repressió que pateixen les classes populars durant el franquisme, es creen xarxes de solidaritat amb el presos polítics i les seves famílies. L’any 1965, Josep Esquirol i José Cámara de la Hoz entren en contacte al barri del Raval. Esquirol formava part de la nova generació de capellans que arribaven a Santa Coloma amb gran sensibilitat social. Cámara tornava al barri després d’haver complit condemna i desterrament per la “caiguda del duro” de 1961. Junts van muntar una caixa de solidaritat per recollir aportacions econòmiques i distribuir-les entre els familiars dels presos.
El 1968, Joan Morán substitueix Josep Esquirol i Adoni González, José Cámara. Era difícil trobar recursos, ja que sempre se li demanava col·laboració a la mateixa gent. Per fer un salt cap endavant es va considerar que s’havia de tractar el suport als presos des d’una acció col·lectiva i van crear una comissió de solidaritat plural, amb gent dels barris, del món cristià, independents i de diverses ideologies, que va treballar conjuntament amb Badalona.
La radiografia del franquisme, que estava en crisi als anys 70 del segle passat, era: mobilitzacions, repressió, solidaritat, recerca de polítiques unitàries, reforçament de les organitzacions populars, creació d’espais de llibertat. En aquest marc, a la Comissió de Solidaritat se li va girar feina, i el seu treball col·lectiu va donar fruits amb l’augment dels fons recaptats per poder donar cobertura a les necessitats que es presentaven.
Els recursos econòmics de la Comissió provenien de dues fonts. La primera eren les activitats pròpies, com sortejos i festivals de música, venda de calendaris, pòsters i objectes. La segona eren donacions econòmiques de particulars, de grups de barri, de partits i de diversos col·lectius. L’acció solidària es concretava en ajudes a presos i a les seves famílies, en el pagament de fiances exigides pels tribunals de justícia i en assistència a treballadors en vaga.
La política de reconciliació nacional del PSUC, el Concili Vaticà II i les noves generacions de capellans als barris obrers van facilitar el treball conjunt entre cristians i comunistes en molts àmbits, però especialment en la solidaritat amb les persones que patien la repressió franquista. A proposta de la parròquia, la Fundació Integramenet i l’Associació de Veïns, Santa Coloma ha fet un reconeixement públic a la col·laboració entre comunistes i cristians en la lluita contra el franquisme, dedicant dues placetes al barri del Raval a les figures de Josep Esquirol i José Cámara.
Publicat a Catalunya Resistent. Nº 104. Segon trimestre del 2021.
Imprimir