A l’article publicat el 8 de febrer a Fòrum Grama, “El neoliberalisme serà sempre nostre”, l’amic i company Antonio Molina polemitza amb les tesis que vaig escriure a “Sobiranisme versus neoliberalisme”, publicat a la mateixa web el 31 de gener. Vull agrair a l’Antonio el seu interès i les seves reflexions discrepants, en part, amb les meves, la qual cosa em permet aprofundir i fer una segona part de l’article.
Quan parlo de sobiranisme parlo d’un moviment ampli de 2,4 milions de persones que defensen l’autodeterminació del poble de Catalunya. Si parlem d’independentisme estem parlant de 2,1 milions. Són dades clares de les darreres eleccions. Aquest moviment, unitari i transversal, està articulat per entitats cíviques de diverses característiques, per sindicats i per altres tipus d’organitzacions que s’han expressat en grans manifestacions pacífiques a favor del referèndum, però també, per una societat catalana basada en la justícia i la cohesió social.
Aquí trobem també els partits polítics, que normalment han anat per darrere. Fer una anàlisi centrada exclusivament en els posicionaments dels partits és totalment insuficient perquè el moviment sobiranista i l’independentisme han condicionat i han fet canviar les posicions i actuacions dels partits. Davant la crisi, l’acció de govern de tall neoliberal d’Artur Mas, el 2011 i el 2012, no és la mateixa que la del govern Puigdemont el 2016 i el 2017. El sobiranisme va molt més enllà dels partits, fins a tal punt que va obligar a CDC a abandonar la seva política de col·laboració amb el neoliberalisme del PP davant la negativa de Rajoy al Pacte Fiscal i a la solució a 43 mesures necessàries per a Catalunya.
La política macroeconòmica -fiscal, laboral, financera, pensions…- és competència de l’Estat i les competències de les Comunitats Autònomes estan condicionades per les lleis orgàniques i pel sistema de finançament. En definitiva, l’Estat Espanyol té poca descentralització política i molta desconcentració administrativa. Aprofitant aquest marc constitucional, el PP ha imposat les polítiques neoliberals arreu i, per això, no podem tractar al mateix nivell el poder de les institucions de l’Estat amb la posició subordinada de la Generalitat i de les CCAA, perquè fer això és injust i ens situa en l’equidistància quan hi ha uns clars responsables del que està passant.
El que em resulta difícil d’entendre és que tenint sobre la taula tot això, des d’algunes posicions progressistes no es treballi per donar escat i mat a l’actual estatus quo, tant constitucional com de polítiques econòmiques neoliberals. Ha quedat visualitzat on són el Banc de Sabadell i la Caixa, els grans empresaris de Foment i la classe política que defensa la monarquia; aquesta és la base del neoliberalisme català, però no són sobiranistes. Els sobiranistes i els independentistes estan enfrontats a ells per les seves polítiques i les seves negatives a pactar un referèndum i, per això, volen canviar les relacions entre Catalunya i Espanya.
També em resulta difícil d’entendre que, davant l’ampli moviment cívic i polític que s’ha desenvolupat a Catalunya i ha fet trontollar el règim actual, les esquerres a Espanya, tret d’excepcions que han demostrat valentia i dignitat, no hagin agafat el repte de sumar forces i plantejar els canvis que la societat espanyola necessita quan, no fa molt, proposaven processos constituents i de regeneració política.
Ara bé, sento una gran perplexitat quan algunes persones d’esquerres em diuen: “Chema, per què lluitar per una República Catalana si després guanyarà la dreta, per això ja estem bé com estem”. Jo els dic, amb més o menys encert, que la situació actual ja la coneixem i que a Espanya no es veu cap procés que anunciï modificacions profundes de contingut progressista; la República Catalana és un procés de canvi substancial i la història ens demostra que tota ruptura en les formes d’estat comporta canvis socials. Això no és automàtic ni idíl·lic i, evidentment, precisa de la mobilització social; les transformacions tindran més o menys abast, en funció del paper de l’esquerra en aquest procés.
Article publicat a forumgrama.cat el 17 de febrer de 2018
Imprimir