En l’Antic Règim, en el feudalisme i les seves variants, la sobirania i la legitimitat recauen en el Rei i en els aristòcrates que governen per la gràcia de Déu. Contràriament a la monarquia, a l’aristocràcia i a les dictadures, des del republicanisme es defensa la concepció que la sobirania recau en el poble. Mai podem parlar de democràcia avançada quan el cap de l’Estat ho és en funció del seu naixement i no per la voluntat dels seus conciutadans.
Els valors republicans es fonamenten en la llibertat, la pluralitat i la democràcia, tot posant els interessos de la col·lectivitat en primer terme. Per això, republicanisme va lligat a l’exercici dels drets polítics, dels drets humans i a la llibertat de premsa, al laïcisme, a la defensa dels més dèbils i a les transformacions socials.
Aquests principis es van intentar posar en pràctica durant el període 1931-1939. Ara fa 82 anys que, com a conseqüència d’unes eleccions municipals guanyades per les forces d’esquerres i republicanes, va caure la monarquia i el rei Alfons XIII es va exiliar.
En coherència amb el Pacte de Sant Sebastià de 1930, signat per partits republicans, d’esquerres i catalanistes, Francesc Macià proclama el 14 d’abril, des del balcó del Palau de la Generalitat, la “República Catalana dins d’una federació de Repúbliques ibèriques”. Hores després, Alcalá Zamora farà la proclamació de la 2a República, tot obrin-se un procés negociador que portarà Catalunya a viure els anys de més autonomia política i administrativa des de 1714, amb l’Estatut de 1932.
La segona República no nomes va significar la substitució del model d’estat i el reconeixement de les llibertats individuals i col·lectives, sinó que el canvi de monarquia a república va portar també un canvi de polítiques econòmiques, abordant de forma progressista i al servei de les classes populars, temes com ara la reforma agrària.
Durant els primers anys es va impulsar la reforma de l’exèrcit i la reforma agrària; es van dictar mesures destinades a millorar la situació laboral dels treballadors, tant del proletariat industrial com de la pagesia; es van fer reformes en l’educació primària, tot suprimint l’obligatorietat de la religió a les escoles i es va instaurar el vot de les dones.
Per això, el gran capital, els terratinents, la jerarquia de l’Església i els militars més reaccionaris s’oposen i conspiren contra la República, tot fent el cop d’estat frustrat el 1932, dirigit pel General Sanjurgo, i l’aixecament feixista el juliol de 1936, que posarà fi a aquest període de democràcia i transformacions socials i ens deixarà un milió de morts i 40 anys de dictadura.
En la transició política es recuperen les llibertats polítiques formals i l’Estatut d’Autonomia, però no es posa a consulta de la ciutadania la forma d’Estat, si es vol monarquia o república, i es restaura la monarquia per la porta del darrere amb l’elaboració i aprovació de la Constitució de 1978.
Actualment, vivim una profunda crisi econòmica, política, social i institucional a molts indrets de la Unió Europea i de l’Estat espanyol. A Catalunya, a més a més, patim les polítiques d’ofegament econòmic del govern central, l’ofensiva recentralitzadora amb la laminació de les competències estatuàries i la negativa a què el poble de Catalunya exerceixi el dret a decidir el seu futur.
Avui, més que mai, els valors republicans als quals em refereixo al principi, són plenament vigents. Per això, em sembla força positiu que el Ple Municipal acordi, en una moció, fer onejar la bandera republicana el 14 d’abril a la plaça de la Vila “per tal de retre homenatge a totes les persones que van creure i van defensar la República”. És el reconeixement d’uns valors que avui estan sobre la taula per abordar aquesta crisis general que patim, però també és un homenatge a milions de persones que van lluitar per les llibertats i contra l’obscurantisme i que, moltes d’elles, van donar la vida per una societat més lliure i justa.
Publicat a Gramenet 2.0 el 7 d’abril de 2.013
Imprimir