L’escola Carles Aribau, un exemple d’innovació pedagògica durant la República

Grup Escolar Bonaventura Carles Aribau
El grup Escolar Bonaventura Carles Aribau, situat a la riba dreta del Besòs de la Santa Coloma dels anys trenta

Chema Corral

El mes de juny de 1934, ara fa 90 anys, nens i nenes de diferents graus i classes del grup escolar Bonaventura Carles Aribau, situat a la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, dirigits pel mestre José Tapia Bujalance, van publicar la revista “Vilabesòs”, confeccionada seguint el mètode pedagògic Freinet. L’any 1935 van repetir l’experiència. Però, comencem pel principi.

La dictadura de Primo de Rivera, amb el suport del sector dur de la patronal barcelonina, va legislar sobre cases barates i va crear el Patronat de la Habitació. L’objectiu era afrontar dues realitats que existien a Barcelona: la conflictivitat laboral i la manca d’habitatges per als immigrants que havien vingut a treballar per les obres de l’Exposició Universal o del metro. La construcció de les cases barates abordava les dues realitats: es construïen habitatges, però als afores de Barcelona, envoltats de camps, sense transports i amb gran precarietat de serveis bàsics. L’objectiu era recloure a milers de persones i allunyar-les del rovell de l’ou de les mobilitzacions. Continua llegint «L’escola Carles Aribau, un exemple d’innovació pedagògica durant la República»

Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet

Publicat a BISSOCIUM
Revista d’Història del Bon Pastor i Baró de Viver.
Número 1, maig 2024

Chema Corral

La Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, prenia cos a Montcada i Reixach, d’on sortia la línia que marcava el límit de Santa Coloma amb Barcelona i Sant Adrià, anava més enllà de la fàbrica Miquel i Costas & Miquel, continuava per la sèquia Madriguera i acabava a Sant Adrià, prop del pont, de l’inici del carrer Guipúscoa i de les Delicioses.

La riba dreta de Santa Coloma, com la de Sant Adrià, són conseqüència de les característiques torrencials del riu Besòs, que van provocar la sedimentació de graves i sorres a la seva desembocadura i la configuració d’un delta amb un riu amb dos braços i amb illes al mig. El braç dret, que sembla el més antic, era el que marcava el límit de Santa Coloma i Sant Adrià amb el Pla del Barcelonès. Amb el pas dels segles, el braç dret es va assecar, però va continuar essent el límit territorial. Per això aquestes 100 ha pertanyien a Santa Coloma. Continua llegint «Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet»

Presentació del llibre “Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet”

Pau Vinyes, Rosa Suriñach, Chema Corral, Josep Capsir

Centre Cívic del Baró de Viver.  12 de juny de 2024.

Bon vespre a tothom

Moltes gràcies per la vostra assistència a aquest acte de presentació del meu llibre Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet.

Sense cap tipus de dubte, havíem de presentar el llibre a Baró de Viver, barri que forma part de l’estudi que he fet, ja que va pertànyer a Santa Coloma de Gramenet fins a l’1 de gener de 1945. Estava situat dins les 100 ha de la riba dreta del riu Besòs, on es van construir els grups segon i tercer de cases barates Milans del Bosch i Baró de Viver, anomenats durant l’etapa republicana Carles Aribau i Pi i Maragall. Continua llegint «Presentació del llibre “Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet”»