Publicat a El Mirall.net, núm. 261, pàg. 7, desembre 2025.
El segle XX colomenc (1895-1995)
L’objectiu d’aquest article és definir quan comença i quan acaba el segle XX, historiogràficament parlant, a Santa Coloma de Gramenet. Des d’una mirada convencional, està clar: 1900-2000. Ara bé, els historiadors definim els períodes històrics en funció dels esdeveniments que marquen tendència i obren processos de canvis, però no sempre hi ha consens en les dates. A mena d’exemple, tenim la proposta d’un segle XX curt d’Eric Hobsbawm que va des de la primera Guerra Mundial, el1914, a la caiguda de la Unió Soviètica el 1991.
Quan aterrem al món local ens adonem que, malgrat els esdeveniments de caire mundial/europeu influeixen a les localitats més aviat o més tard, aquestes cronologies no ens ajuden a entendre el segle XX al territori. La realitat pròpia del municipi i de la conurbació de Barcelona, sí ens ajuda. Van ser claus les onades immigratòries que van contribuir a definir i estructurar històricament el segle XX entre 1895 i 1995 i, per tant, facilitar el coneixement de la història i la identitat de Santa Coloma en aquest període. Continua llegint «El segle XX colomenc (1895-1995)»
CCOO i repressió a Santa Coloma de Gramenet 1965-1975
El naixement de CCOO a Catalunya, l’any 1964, a l’església de Sant Medir de Sants i el seu desenvolupament posterior està marcat pel creixement econòmic, la conflictivitat laboral i la repressió. En aquest article vull tractar, preferentment, la repressió que van patir els seus activistes de Santa Coloma de Gramenet, però sense deixar de banda les condicions polítiques, econòmiques i socials que vivia el país i el suburbi colomenc. Aquest intenta ser un exercici de memòria històrica que s’inicia, ara fa 60 anys, quan CCOO va començar a estar operativa a Santa Coloma i al Barcelonès Nord.
Amb la Llei de convenis col·lectius de 1958, el Ministeri de Treball ja no fixava els salaris i les condicions de treball. Des d’aleshores, la negociació es faria entre patronal i treballadors, això sí, dintre del sindicat vertical. El Pla d’Estabilització de 1959 va deixar darrere l’etapa autàrquica, tot impulsant un creixement econòmic continu i sostingut des de 1962 a 1974. Una referència per a tothom i per al naixement de CCOO són les vagues dels miners d’Astúries de 1962. Continua llegint «CCOO i repressió a Santa Coloma de Gramenet 1965-1975»
L’Església Major, símbol del modernisme tardà
Publicat a El Mirall.net, núm. 258, pàg. 10, setembre 2025.
Lectura colomenca per a l’estiu
Publicat a infograma.cat el 20 de juliol de 2025. Enllaç aquí.
De Mallorca a Puigcerdà. A l’entorn de les colònies d’infants refugiats a la Cerdanya durant la Guerra Civil. 1-3
Bartomeu Carrió, Mesvilaweb, 24 de juliol de 2025. Enllaç aquí.
La cuina dels historiadors de Joan Tudela
Publicat a la revista Les Notícies de llengua i treball, juny de 2025 i a Fòrum Grama el 21 de setembre de 2025.
1975. La lluita veïnal salva el Motocròs
Publicat a El Mirall.net, núm. 255, pàg.7, juny 2025
El franquisme mor al carrer
Concreció a Santa Coloma de Gramenet dels quatre temes del Col·loqui per Chema Corral
Moviment Obrer
L’any 1965 s’estaven creant les CCOO a Santa Coloma i al Barcelonès Nord. Es feien assemblees als descampats de l’Hospital de l’Esperit Sant, dels garrofers del Fondo o del Motocròs. Assistien treballadors d’empreses, enllaços sindicals i membres de CCOO de Barcelona. Es parlava de la situació general, de les empreses de la zona, de crear grups de treballadors i d’implementar la coordinació.
El primer nucli coordinador del Barcelonès Nord es va a muntar entre finals de 1965 i principis de 1966. Entre els fundadors d’aquesta comissió hi havia tres de Santa Coloma: Rafael Parra, Ángel Pérez i Miguel Morón. A partir de 1967 funciona la Comissió Obrera de la Construcció a Santa Coloma.
El setembre de 1968, CCOO era l’organització més vertebrada de Santa Coloma i va convocar el Boicot al bus nº 3, com veurem després. Els militants de CCOO Alejo Castellano i José Sánchez van ser detinguts i van patir tortures. El seu cas va ser recollit en un manifest, signat per 1.500 intel·lectuals, dirigit al ministre de la Governació, on es denunciaven molts casos de tortura i es demanava una investigació.
Industrias Santa Coloma de Sebastián Domínguez
