Enguany la Colla de Trabucaires de Santa Coloma està de celebració, és el seu 25 aniversari. Un grup de colomencs i colomenques, activistes de la cultura popular i tradicional catalana, es van reunir al gener de 1.988 i van decidir crear la Colla de Trabucaires de Santa Coloma. Entre els fundadors hi eren persones com Covi Aldana i Font, Toni Samper, Josep Maria Capsada, Carles Muñoz i Ginesta i Jordi Rovira, homes i dones que al llarg dels anys han deixat empremta a la nostra ciutat en el món cultural.
Eren temps de reconstruir el país i recuperar els seus elements identificatius després de la llarga dictadura franquista. En aquest context neix la colla per tal de promocionar el coneixement de la nostra història i de recuperar els costums i les tradicions de Catalunya, tot lligant les seves activitats al món del cicle festiu i les celebracions ciutadanes.
Fer descarregar armes de foc com es fa ara a les festes majors ve de molt lluny, del segle XVI, quan en les celebracions importants de l’època, honrar a personatges, processions o festes grosses, es donava un toc de “gala” a l’esdeveniment, fent salves de forma pautada. Aquestes descàrregues es deien i es diuen, “galejar”. L’origen de les colles de trabucaires podem trobar-lo en tres arrels històriques diferenciades.
La primera, com he dit abans, és la festiva que al llarg dels segles s’ha vingut expressant als pobles i viles de Catalunya. Com exemple, al 1.571 trobem documentades a Solsona descàrregues per a celebrar la victòria de la batalla de Lepant. A la mateixa vila al 1687 i a Centelles al segle XVIII, ja es “galejava” a les seves festes, tal com es fa a la majoria de festes majors en l’actualitat. L’activitat trabucaire està molt intrínsecament lligada a l’alegria de la gent per gaudir de la festa.
La segona entronca amb el món del bandolerisme com a resposta a una situació de pobresa i misèria que es patia als segles XVI i XVII. Viuen enfrontats al sistema i són considerats, per una part del poble humil, com defensors de la gent i de la terra. El bandolerisme ens ha legat el “Ball de Serrallonga” que es representa en diverses localitats.
La tercera reflexa el món militar amb la participació dels trabucaires en guerres com la del Francès i les carlines, així com al costat dels realistes contra el trienni constitucional del 1.820-1.823. A partir dels anys 90, del segle XX, es fan recreacions històriques d’aquests fets. Aquestes són reconstruccions que escenifiquen el militarisme i les posicions conservadores.
L’activitat trabucaire va estar prohibida durant les dictadures del general Primo de Rivera i del general Franco. Al 1.982, el Primer Congrés de Cultura Popular i Tradicional de Catalunya impulsa la creació de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya que, actualment, aglutina a una quarantena de grups. Catalunya es trobava en una activa i entusiasta dinàmica de reconstrucció nacional. Veníem de 40 anys de manca de llibertats, de prohibicions i d’entrebancs, tant polítics com culturals.
La nostra ciutat estava canviant i transformant-se i bullia amb el desplegament de la immersió lingüística a les escoles, la recuperació de les tradicions populars i de festes com el Carnaval, la potenciació de Sant Jordi i de la Festa Major. La colla de Trabucaires, des d’aleshores, ha contribuït a aquest procés de reconstrucció, tot participant de ple en els esdeveniments més importants i en la vida cívica i social de Santa Coloma. I, ara, tot indica que continuarà sent així.
Felicitats Trabucaires.
Publicat a Gramenet 2.0 el 11 de març de 2.013
Imprimir