El carnaval d’aquest any ha vist desfilar la comparsa de la Plataforma de la Serra de Marina, el Besòs i Can Zam[1] que, plena de flors, arbres, gronxadors i tanques, reivindicava el Parc de Can Zam que la ciutat mereix i commemorava els 40 anys de la primera activitat reivindicativa del parc, la cavalcada de reis de 1976 dissolta per la policia.
Els terrenys de Can Zam són un exemple clar de com, en aquells temps, funcionava l’especulació urbanística i la connivència entre el poder polític i econòmic, entre els ajuntaments franquistes i les empreses constructores. El Pla Comarcal de 1953 regulava l’ús del sol davant les previsions migratòries, però al no tenir caràcter executiu els ajuntaments alteraven el seu contingut amb l’aprovació de plans parcials. El Pla Comarcal qualificava d’ús agrícola Can Zam i, els plans parcials de 1964 i de 1971, el converteixen en industrial, habitatge i equipaments.
Malgrat la importància estratègica que Can Zam ha tingut sempre, és sorprenent que les mobilitzacions ciutadanes en la seva defensa no hagin agafat volada fins a 1976, quan Santa Coloma va viure importants mobilitzacions als anys 70, com la de l’ambulatori (1971), enllumenament públic i semàfors (1972), Moto Cross (1973) transports (1974) i eixamplament de la carretera. El Ple Municipal del NO de 1975 -que va negar-se a preservar els solars de més de 500 metres- i el manifest dels 51 en resposta a aquest acord van iniciar les mobilitzacions de “Can Zam pel Poble”[2].
Tres són, al meu entendre, els moments importants que marquen aquests 40 anys: la compra dels terrenys, la construcció de la primera fase i l’etapa Bartomeu Muñoz.
Amb el Pla Popular i l’arribada de la democràcia municipal el 1979 se salva de l’especulació Can Zam i comença la travessia per assolir el parc central de Santa Coloma. Però els terrenys no seran públics fins a 1992 quan l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) els compra per un valor total de 2.000 milions de pessetes.
La inauguració de la primera fase del parc el 1999, després d’un ampli debat ciutadà, va ser el segon moment. El projecte fet des de l’AMB permetia instal·lar una Fira d’Abril més petita que les anteriors, al reservar 70.000 m2 sota la denominació de passeig arbrat. El debat va estar marcat per si calia un parc per encabir la Fira d’Abril que se celebrava des de 1993, o es dissenyava el parc que la ciutat necessitava sense altres condicionants.
La voluntat de la FECAC i dels socialistes era fer compatible la Fira amb el parc, la qual cosa portava a disposar d’un parc esportiu i firal, però no d’un parc verd. Les propostes fruit del debat fet als barris i a les entitats, així com la situació d’empat a 12 regidors entre PSC i ICV a l’Ajuntament, van facilitar un consens per construir una primera fase que posava al capdavant els interessos de la ciutat. Tot i que la FECAC va jugar fort, la Fira d’Abril es va traslladar a Barcelona.
Una vegada feta realitat la primera fase, l’objectiu del moviment associatiu va ser obrir la discussió de la segona. Les obres de la línia 9 del metro porten l’estació i les cotxeres a Can Zam, impossibiliten poder continuar construint el parc i són l’excusa perfecta per aplaçar el debat. És l’època autoritària i opaca de Bartomeu Muñoz, que va produir una fractura entre la institució municipal i el teixit social, tot creant conflictes ciutadans com els de la Bastida, les pistes d’atletisme o el propi debat de Can Zam.
Sobre Can Zam, pilota endavant i, per evitar el debat, l’alcalde impulsa una Comissió d’Experts el 2003[3] que farà públic el seu dictamen el 2005. La Plataforma expressa diverses objeccions i disconformitats al text i posa en marxa la mobilització: acampada al Parc Moragues i publicació de l’auca i del llibre de Can Zam. Per a mi, el més greu del dictamen és quan planteja que per esponjar la ciutat cal comptar amb els terrenys de Can Zam, ja que això hagués portat a la densificació i a impossibilitar el parc verd.
Després de debats i de negociacions s’assoleix un acord el 2006 que dissenya el futur del Parc de Can Zam. Però l’alcalde obre un nou conflicte al fer-se enrere de la construcció de les pistes reglamentàries d’atletisme[4], que se solucionarà després de la seva sortida de l’alcaldia pel cas Pretòria.
Les obres de la línia 9 del metro que van durar fins finals del 2009 i la greu crisi econòmica iniciada al voltant del 2007, han impedit, junt a la manca de voluntat política, avançar en la construcció del parc. Ara, després de 40 anys de reivindicacions, cal prioritzar la seva finalització. D’entrada, reconstruint i millorant la primera fase malfeta per les obres del metro, encara que tot indica que ja s’està treballant en això.
Can Zam ha d’acabar essent l’enllaç que connecti els parcs Fluvial i d’Europa amb la Serra de Marina. Un parc verd, sense habitatges ni zona industrial, amb molts arbres i espais per a l’oci de grans i petits, que aculli activitats culturals i de la Festa Major, però no actes multitudinaris inapropiats, com els de temps passats, que el facin malbé.
En tot cas, el gran missatge de la comparsa de la Plataforma en la rua del Carnaval és que el teixit social no ha renunciat a tenir el parc de Can Zam després de 40 anys reivindicant-lo.
Publicat a Gramenet 2.0 el 13 de febrer de 2016
[1] La Plataforma de la Serra de Marina va ser creada el 1992 per lluitar contra la construcció d’un camp de golf a Sant Jerònim de la Murtra i per la constitució del Consorci de la Serra de Marina. Posteriorment es va centrar en els temes del riu i, finalment, en la reivindicació del Parc de Can Zam.
[2] El manifest dels 51 (1975) va ser elaborat per entitats ciutadanes i persones representatives de la ciutat. Plantejava els dèficits que patia Santa Coloma, demanava Ajuntaments democràtics i reclamava la dimissió de l’alcalde i dels 10 regidors que van votar en contra.
[3] Comissió d’Experts formada per Josep Acebillo, Benedetta Tagliabue, Borja Carreras, Manuel Ribas Piera i Ramon Folch.
[4] Per informació sobre el conflicte de les pistes d’atletisme podeu consultar el meu article ”Per fi, les reivindicades pistes d’atletisme ja són aquí”, publicat a Fòrum Grama,el 28 de març de 2015.
Imprimir