El 27 de gener de 1939 les tropes franquistes van entrar a Santa Coloma, el 26 havia estat ocupada Barcelona i en dies posteriors van caure les poblacions situades cap al nord en direcció a França. Ara fa 75 anys que vam perdre la llibertat i la democràcia després d’una cruenta guerra, provocada per un cop d’estat militar, que va portar la mort, l’exili i la repressió per als republicans i demòcrates, per a la gent d’esquerres i els catalanistes.
Centenars de milers d’homes i dones van anar a l’exili per salvar la seva vida mentre, a l’interior, el règim franquista feia judicis sumaríssims, afusellaments, empresonaments, batallons disciplinaris i camps de concentració. Tot això per castigar a persones no “addictes” al nou règim i per consolidar la dictadura franquista.
El país va patir la manca de llibertats, la violació dels drets humans i la persecució de la identitat nacional de Catalunya durant al voltant de 40 anys. Entre 1939 i 1946 van ser afusellats 17 colomencs al Camp de la Bota, entre ells l’alcalde Celestí Boada. A Santa Coloma, la repressió es va exemplaritzar amb l’assassinat de l’obrer de la Tèrmica del Besòs, Manuel Fernandez Maquez (1), o amb les detencions amb tortures d’Alejo Castellanos, Francisco Téllez o Felipe Moreno, entre d’altres.
La transició política de la dictadura franquista a la democràcia va tenir en la mobilització popular i en els pactes polítics els eixos fonamentals que van permetre aïllar als involucionistes franquistes i crear i consolidar les institucions democràtiques. Calia abordar aquella etapa negra de la nostra història, retre homenatge a les víctimes de la repressió i eliminar l’ornamentació pública de l’antic règim. Tot això s’ha anat fent, però no amb la determinació i fermesa que haguéssim desitjat.
A la nostra ciutat, al llarg dels anys, hem anat recuperant la memòria històrica amb diverses acccions. L’Ajuntament democràtic, l’any 1979, va acordar canviar el nom de diversos carrers per tal de posar-los els seus noms tradicionals i desmantellar el “Monumento de los Caidos”, situat davant l’església major. Amb aquestes actuacions es volia contribuir a normalitzar la vida cívica colomenca mitjançant la retirada de signes i símbols franquistes.
Voldria citar alguns exemples més: la publicació del llibre “La República y la Guerra Civil a Santa Coloma de Gramenet”, el 1986 (2); l’homenatge, a iniciativa d’ERC, a l’alcalde Celestí Boada en el 59 aniversari del seu afusellament (3); i la retirada de la medalla d’or de la ciutat al dictador Francisco Franco (4), a iniciativa d’ICV. D’aquesta manera es van adequar els acords municipals a la realitat democràtica que vivia la ciutat i el país, tot fent un homenatge als lluitadors i lluitadores antifranquistes que van fer possible el restabliment de les llibertats.
El gener del 2001, la Asociación Juvenil Española va convocar una concentració per commemorar l’entrada de les tropes franquistes a Santa Coloma. La ciutat va avortar aquest intent i es va constituir la Comissió Antifeixista 27 de gener. Des d’aleshores, aquesta és una data de mobilització i el 2004 el Ple de l’Ajuntament va instaurar el 27 de gener com “Diada local de reivindicació de la memòria històrica”.
En aquest sentit i des d’una perspectiva democràtica i de defensa de les llibertats, enguany s’està desenvolupant un ampli programa d’activitats. Vull ressaltar algunes com l’itinerari de les localitzacions més importants de la guerra a la nostra ciutat, la manifestació antifeixista del 27 de gener i la taula rodona sobre la querella contra els crims del franquisme presentada a Argentina, perquè la llei d’Amnistia política pensada per alliberar als lluitadors per la democràcia va ser utilitzada, també, per a deixar impunes als repressors franquistes (5).
La commemoració del 75 aniversari ha de ser un punt i seguit en aquesta tasca de conèixer i assumir col·lectivament la nostra història, de rehabilitar i fer justícia sense ànims de revenja, per poder ser lliures i construir el futur amb valors democràtics, de civisme i de defensa dels drets humans. La Comissió Local de la Memòria Històrica, que es crearà aviat, pot ajudar molt a caminar en aquesta direcció.
Publicat Gramenet 2.0 el 14 de febrer de 2014
1.- Manuel Fernández Márquez va morir per trets de bala, el 2 d’abril de 1973, arran d’una vaga per reivindicacions laborals durant la construcció de la Tèrmica del Besòs.
2.- “La Repúbllica i la Guerra Civil a Santa Coloma de Gramenet”, de Montserrat Carreras i Elena Ruiz, va ser editat per l’Ajuntament amb el suport de la Generalitat, l’any 1986. En el llibre apareixen els noms dels afusellats, detinguts, presoners als camps de concentració i depurats, i les mesures de com el franquisme imposava dictatorialment les seves idees mitjançant decrets, auditories, o ordres.
3.- L’alcalde Celestí Boada va ser afusellat el 18 d’octubre de 1939 al Camp de la Bota. L’homenatge, El 1998, va consistir en la inauguració d’un monument de ferro dels artistes colomencs Jordi Dalmau i Lídia Gòrriz, a la cruïlla de Francesc Macià i Santa Ana. El 2007 i per motius urbanístics, els autors van refer l’escultura que es va ubicar a La Rambla del Fondo.
4.- L’Ajuntament franquista va concedir la medalla d’or de la ciutat al dictador Francisco Franco el 29 de març de 1973 i, l’Ajuntament democràtic li va retirar per acord del Ple municipal del 25 de novembre del 2002.
5.- A la querella Argentina hi figuren els casos dels colomencs Celestí Boada, Francisco Téllez i Felipe Moreno.
Imprimir