Enguany Santa Coloma celebra la 60ª edició de l’Aplec de la Sardana de la mà del Patronat Pro Aplec – Amics de la Sardana. El primer Aplec va tenir lloc a la Font de l’Alzina el 1936 i, després d’un dilatat parèntesis, va tornar el 1955 fins els nostres dies. El 23, 24 i 25 de maig viurem el punt culminant de l’activitat sardanística amb l’Aplec.
La nostra ciutat ha viscut activament el món de la sardana al llarg dels anys i volia recordar, junt a les tasques quotidianes d’aprenentatge i difusió, dos esdeveniments: els més de quaranta aplecs realitzats a Can Butinya i la designació de Santa Coloma com a Ciutat Pubilla de la Sardana al 2007.
Rellegint els meus papers, he retrobat l’escrit que vaig escriure al 1989, quan era regidor de Cultura, per al Programa del 35 aniversari de l’Aplec. Després de llegir-ho varies vegades he renunciat a escriure un article nou, doncs crec que continua expressant la meva forma de veure el món sardanístic. Us reprodueixo íntegrament el text citat com una contribució al debat i a la popularització de la Sardana en el marc del 60è aniversari del nostre Aplec.
“Quan parlem de Catalunya i de la seva realitat nacional, hem de parlar, entre altres temes, obligatòriament de la Sardana, que és un signe d’identitat de la nostra terra forjat al llarg dels segles.
Aquesta dansa, que en el segle XIV apareix descrita com el “ball rodó” en el Llibre Vermell i que en la 2ª meitat del segle XVI ja la trobem amb el nom de sardana, és actual con nosaltres mateixos, com ho demostra l’èxit continuat dels Aplecs que se celebren arreu de Catalunya.
Tota realitat d’avui ha tingut un passat. La Sardana no podria ser-ne una excepció. Els estudiosos ens parlen de diferents antecedents històrics. Els uns la lliguen a les danses màgiques reproduïdes en la pintura rupestre; alguns fan comparació amb els fenòmens astronòmics; altres troben similituds amb pobles de l’Orient d’abans de l’any 1. Sembla que ningú no dubta que en l’època feudal la Sardana era una realitat, malgrat que no tenia la mateixa composició de passos i d’instruments que avui.
El segle XIX significa la consolidació i desenvolupament de la Sardana tal i com la coneixem avui. Pep Ventura ajusta els instruments que, amb lleugeres alteracions, s’han consagrat fins ara, a la vegada que escriu prop de 400 sardanes. En 1850, Miquel Pardas publica el primer “Mètode per aprendre a ballar sardanes llargues”. El darrer quart de segle es creen cobles com la Principal de la Bisbal, La Lira de Torroella de Montgrí o la Principal de Peralada.
La Sardana i la realitat nacional de Catalunya han anat sempre lligades. Per això, la seva expansió i popularització ha estat reprimida, condicionada o instrumentalitzada pels poders polítics autoritaris i centralistes.
No és casual que al 1860 la ballada de sardanes en honor d’Isabel es fes a Montserrat i no a Barcelona, que al 1871, en les Festes de la Mercè es donés activitat sardanística aprofitant el clima polític tolerant obert per Amadeo I, que al 1902 tingué un doble certamen al “Cap i Casal de Catalunya”, arran de la victòria electoral del catalanisme.
Santa Coloma és part de Catalunya, ningú no ho dubta; per això ha tingut i té una notable vida sardanística, junt amb altres expressions culturals que configuren la diversitat i riquesa cultural de la nostra terra. Les 35 edicions de l’Aplec confirma amb exactitud aquesta afirmació.
A principis de segle, quan Santa Coloma tenia 2000 habitants, els germans Tusell van organitzar les primeres audicions i van començar a ensenyar a ballar-les. Al 1936, deu anys després de la fundació d’Amics de la Sardana, es realitza el primer Aplec de la Sardana a la Font de l’Alzina. En Joan Pairó, un amant de la música i compositor de sardanes, en el seu llibre “Festes i Tradicions” descriu amb emotivitat i dades la realització del primer Aplec a Santa Coloma.
Amb la il·lusió i empenta del Patronat Pro Aplec arribem enguany a la 35 edició de l’Aplec, fent història i fent ciutat any rere any, fent homenatge a l’esforç que des de principis de segle han fet generacions de colomencs.
Tenim història i tenim identitat de ciutat, però amb el repte de l’any 2000 hem de mirar cap el futur. Un futur optimista per a Santa Coloma si, com a la sardana, els colomencs ajuntem les mans i treballem de valent. En aquest futur la cultura popular i tradicional de Catalunya té un lloc important.
Amb l’Aplec estem construint el futur.
Publicat a Fòrum Grama el 31 de març de 2014.
Imprimir