Publicat a

El franquisme mor al carrer

Concreció a Santa Coloma de Gramenet dels quatre temes del Col·loqui per Chema Corral

Moviment Obrer

L’any 1965 s’estaven creant les CCOO a Santa Coloma i al Barcelonès Nord. Es feien assemblees als descampats de l’Hospital de l’Esperit Sant, dels garrofers del Fondo o del Motocròs. Assistien treballadors d’empreses, enllaços sindicals i membres de CCOO de Barcelona. Es parlava de la situació general, de les empreses de la zona, de crear grups de treballadors i d’implementar la coordinació.

El primer nucli coordinador del Barcelonès Nord es va a muntar entre finals de 1965 i principis de 1966. Entre els fundadors d’aquesta comissió hi havia tres de Santa Coloma: Rafael Parra, Ángel Pérez i Miguel Morón. A partir de 1967 funciona la Comissió Obrera de la Construcció a Santa Coloma.

El setembre de 1968, CCOO era l’organització més vertebrada de Santa Coloma i va convocar el Boicot al bus nº 3, com veurem després. Els militants de CCOO Alejo Castellano i José Sánchez van ser detinguts i van patir tortures. El seu cas va ser recollit en un manifest, signat per 1.500 intel·lectuals, dirigit al ministre de la Governació, on es denunciaven molts casos de tortura i es demanava una investigació.

Continua llegint «El franquisme mor al carrer»

Publicat a

Les lluites veïnals que han marcat la transformació de Santa Coloma de Gramenet (1965-1979)

Una manifestació per a reclamar millores a l’antic suburbi.
Una manifestació per a reclamar millores a l’antic suburbi. Museu Torre Balldovina. Arxius d’Imatges. Salvador Monroig

Chema Corral

L’objectiu d’aquest article és analitzar les lluites veïnals i cíviques que es van produir a Santa Coloma en el tardo franquisme, entre 1965 i les eleccions municipals de 1979. Mobilitzacions que han fet història, que han assolit reivindicacions, que han estat claus per l’elaboració del Pla Popular i, per tant, per a la transformació del suburbi en ciutat. No abordo en profunditat les lluites ni les cito totes, ara bé, sí que espero trametre una visió global del tardo franquisme des de la conflictivitat social.

Per contextualitzar, crec que no és necessari parlar de la naturalesa del franquisme, hem de considerar tres factors que ens ajuden a entendre les dinàmiques socioeconòmiques i la conflictivitat laboral, social i política dels anys 60 i 70 del segle vint. Des de l’oposició democràtica, la política de reconciliació nacional del PCE-PSUC; des de l’Església, les resolucions del Concili Vaticà II i des del règim, el Pla d’Estabilització.

La política de reconciliació nacional, plantejada el 1956, partia del convenciment de que la dictadura només podia caure per l’oposició que es fes des de l’interior. Per tant, calia superar la guerra civil; renunciar a l’alternativa insurreccional i de guerrilles; impulsar la lluita política en base a les reivindicacions de la població; utilitzar els mecanismes legals per facilitar el contacte amb la gent i desenvolupar una política unitària amb altres sectors, sobretot el cristià.

Continua llegint «Les lluites veïnals que han marcat la transformació de Santa Coloma de Gramenet (1965-1979)»

Publicat a

“Baró de Viver i Bon Pastor van ser part de Santa Coloma, són història de Santa Coloma”

Un dels episodis més desconeguts de la història recent de Barcelona és el fet que amb data d’1 de gener del 1945, la capital de Catalunya es va agregar part de Santa Coloma de Gramenet. En concret, Barcelona es va annexionar un centenar d’hectàrees del municipi veí -i més del 30% de la seva població- situades a la riba dreta del Besòs -la dreta o l’esquerra d’un riu es determina sempre pel sentit de les aigües, és a dir, de muntanya a mar-. Aquesta agregació va tenir motius més socioeconòmics que geogràfics, ja que va suposar incorporar al terme barceloní dos grups de cases barates, els de Baró de Viver i Milans del Bosch -actuals barris de Baró de Viver i el Bon Pastor-, edificats a Santa Coloma però separats pel riu Besòs i amb importants carències de serveis.

Tanmateix, aquest episodi pot ser ara una mica més conegut gràcies a la publicació de llibre Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet (Llop Roig, 2024), a càrrec de l’historiador Josep Maria Corral i Belorado (Santa Coloma de Gramenet, 1953). Una obra que, segons el seu autor, ha de servir per “combatre el desconeixement” d’aquest fet històric i “col·locar-lo dins de la història de Santa Coloma”. “És necessari reconèixer que si això va ser part de Santa Coloma durant una època, ha de ser part de la història de Santa Coloma”, apunta Corral en referència als grups de cases barates de Baró de Viver i Milans del Bosch, formulant una reivindicació històrica que, en tot cas, reconeix també que la construcció unilateral d’aquelles barriades per part del Patronat d’Habitació “va ser molt injusta per a un poble com el de Santa Coloma” i que “per a la gent de la riba dreta del Besòs li era molt més favorable passar a Barcelona”. Continua llegint «“Baró de Viver i Bon Pastor van ser part de Santa Coloma, són història de Santa Coloma”»

Publicat a

L’escola Carles Aribau, un exemple d’innovació pedagògica durant la República

Grup Escolar Bonaventura Carles Aribau
El grup Escolar Bonaventura Carles Aribau, situat a la riba dreta del Besòs de la Santa Coloma dels anys trenta

Chema Corral

El mes de juny de 1934, ara fa 90 anys, nens i nenes de diferents graus i classes del grup escolar Bonaventura Carles Aribau, situat a la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, dirigits pel mestre José Tapia Bujalance, van publicar la revista “Vilabesòs”, confeccionada seguint el mètode pedagògic Freinet. L’any 1935 van repetir l’experiència. Però, comencem pel principi.

La dictadura de Primo de Rivera, amb el suport del sector dur de la patronal barcelonina, va legislar sobre cases barates i va crear el Patronat de la Habitació. L’objectiu era afrontar dues realitats que existien a Barcelona: la conflictivitat laboral i la manca d’habitatges per als immigrants que havien vingut a treballar per les obres de l’Exposició Universal o del metro. La construcció de les cases barates abordava les dues realitats: es construïen habitatges, però als afores de Barcelona, envoltats de camps, sense transports i amb gran precarietat de serveis bàsics. L’objectiu era recloure a milers de persones i allunyar-les del rovell de l’ou de les mobilitzacions. Continua llegint «L’escola Carles Aribau, un exemple d’innovació pedagògica durant la República»