Josep Maria Corral: “L’eix vertebrador de la integració a Santa Coloma hauria de ser la història de la ciutat”

Josep Maria Corral és una de les grans figures que lluiten per la memòria colomenca. Nascut al barri del Raval i de pares castellans, en Josep Maria ha estat sempre present en la vida de la seva ciutat.

Llicenciat en Història, va formar part del primer govern democràtic de Santa Coloma de la mà el PSUC el 1979 i el 1980 va ser diputat al parlament de Catalunya. Més endavant va ser regidor a l’Ajuntament per part d’Iniciativa per Catalunya entre l’any 1987 al 2003. Després de la seva etapa política, ja jubilat, s’ha dedicat a fer investigacions sobre la història i el passat de Santa Coloma, fent tasca d’innovació històrica i divulgació. En aquest sentit, és autor de diversos llibres, destacant entre la seva bibliografia El PSUC a Santa Coloma de Gramenet: 1936-1979, un retrat de la vida sociopolítica de la ciutat durant el franquisme. A més a més, ha escrit centenars d’articles per diferents mitjans locals i nacionals, la seva majoria recopilats al seu blog.

En aquesta curta conversa amb ell, hem parlat sobre la memòria històrica i democràtica de Santa Coloma, com la cuidem i que fem per reivindicar-la, així com la seva importància per la realitat social de la nostra ciutat. Amb més d’una dècada d’experiència a la vida política local, l’exmembre el PSUC també ha valorat les polítiques de l’Ajuntament històricament envers la memòria de la ciutat.

Us deixem aquí l’entrevista.

Pep Simó / Santa Coloma de Gramenet

Rodolfo del Hoyo, punt i seguit

Rodolfo del Hoyo, en l’acte 30+70, al Teatre Sagarra (Salvador Monroig)

Un retrat en conversa amb l’escriptor colomenc més prolífic, que ha fet setanta anys i ha publicat el seu trentè llibre. Per CHEMA CORRAL

Ara fa setanta anys que va néixer, a la Maternitat de les Corts, un nadó, fill de pares immigrants de Castella la Manxa i Andalusia. Vivien a Montcada. Rodolfo del Hoyo no tenia encara un any quan es van establir a Santa Coloma, per fer de masovers a la torre de la carretera de la Roca cantonada amb el carrer Jaume Balmes. En Rodolfo ha viscut una vida intensa dedicada a la creació literària, a l’activisme i a la gestió cultural, a la militància política i a la defensa dels drets nacionals de Catalunya. La seva personalitat polièdrica es va expressar a l’acte 30 + 70, a la sala Miquelet del Teatre Sagarra, on va commemorar el seu aniversari i la sortida del seu llibre número 30, el poemari L’intèrpret i el caminant.

Continua llegint «Rodolfo del Hoyo, punt i seguit»

El boicot al Bus 3, colomencs torturats

Troleibús de la linia 3, l'any 1968
Troleibús de la linia 3, l’any 1968. https://www.autobusesbcn.es (Antonio Calzada)

La Festa Major d’Estiu de 1968 es va viure a Santa Coloma de forma reivindicativa. Mentre se celebraven les activitats de dilluns 2 i dimarts 3 de setembre (entre les quals destacaven l’Orquestra Niza, Salomé i Luis Aguilé), els usuaris de la línia de troleibús nº 3 anaven caminant fins al metro, tot responent a la convocatòria de CCOO de no pujar als autobusos per protestar contra l’augment del preu del bitllet. Aquesta lluita, que va ser la primera consistent i organitzada a Santa Coloma durant el franquisme, la coneixem com “Boicot al 3”.

Al 1968 havia quedat enrere la política econòmica autàrquica del règim franquista, que va portar misèria, fam i estraperlo (mercat negre). Des del Pla d’Estabilització de 1959 s’havia passat a un model que combinava la liberalització econòmica amb la duresa repressiva. Aquesta política es basava en un creixement econòmic ràpid, continu i sostingut, i en uns grans moviments migratoris del camp a les zones industrials. Un exemple d’això va ser Santa Coloma de Gramenet, que va passar dels 15.401 habitants de 1950 als 105.651 el 1970, tot arribant al màxim el 1977 amb 143.232 habitants. Són unes xifres que impacten. Continua llegint «El boicot al Bus 3, colomencs torturats»

Presentació del llibre “MACOSA, la fàbrica del Poblenou”, de Ferran Saro

12 d’abril de 2023 Granollers. Sala de CCOO

Bona tarda a tothom,

Ferran Saro, l’autor del llibre sobre la història de Can Girona-MACOSA, que presentem avui, és una persona que no podem entendre des d’un únic perfil. Català, de pares andalusos immigrants; cristià, que va estudiar al Seminari de Barcelona fins a primer de teologia i ha estat seguidor de les doctrines progressistes cristianes dels anys 60 i 70 del segle passat; i activista en la lluita contra el franquisme fent la doble militància, a la fàbrica i al barri.

Tot això conforma la identitat d’aquest vell lluitador, que avui, amb 75 anys, és un motor en la lluita per la retirada de l’amiant i en la via associativa de Diàlegs de la Riba del Besòs. Continua llegint «Presentació del llibre “MACOSA, la fàbrica del Poblenou”, de Ferran Saro»

Inauguració de l’Exposició fotogràfica “La Quotidianitat en Imatges”, de Salvador Monroig

3 d’abril de 2023. Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”. Barcelona

Bona tarda a tothom,
Ara que tinc vint anys
Ara que encara tinc força
Que no tinc l’ànima morta
I em sento bullir la sang

Vint anys tenia Salvador Monroig quan va fer la fotografia del nen i la nena mirant un tebeo a l’ombra d’una barraca. Dinou quan va fer la primera foto d’aquesta exposició. Salvador és, com Rodolfo del Hoyo o com jo mateix, de la collita de 1953. Dono aquestes dades per ressaltar el seu treball de més de 50 anys amb la càmera al damunt.

La seva constància, esforç i productivitat ha permès que milers i milers de persones gaudeixin de les seves fotos a GRAMA, publicació de referència del periodisme contestatari i al servei de les reivindicacions dels barris, o a la majoria de diaris barcelonins i a revistes especialitzades com Portafolio o Flash Foto. Continua llegint «Inauguració de l’Exposició fotogràfica “La Quotidianitat en Imatges”, de Salvador Monroig»

La fotografia, expressió històrica de la realitat

Plafó a l’exposició “La quotidianitat en imatges” de Salvador Monroig

Fotografiar la quotidianitat és una de les formes més idònia per reflectir la realitat de les societats. Salvador Monroig és un fotògraf que ha basat la seva llarga obra en el realisme social, només cal seguir les seves imatges per entendre la forma de viure de la gent de l’àrea metropolitana, principalment de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. La proposta que teniu davant vostre està composta de dos grans blocs situats en moments històrics diferents. El primer entre 1973 i 1983, on conviuen fotografies de Barcelona i Santa Coloma; el segon, centrat a Barcelona, entre el 2015 i el 2019, tot i que l’autor fa una incursió als temps de la pandèmia. Aquests dos blocs ens permeten veure les diferències que s’han operat, a la nostra societat, en més de 30 anys. Continua llegint «La fotografia, expressió històrica de la realitat»