3 d’abril de 2023. Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”. Barcelona
Bona tarda a tothom,
Ara que tinc vint anys
Ara que encara tinc força
Que no tinc l’ànima morta
I em sento bullir la sang
Vint anys tenia Salvador Monroig quan va fer la fotografia del nen i la nena mirant un tebeo a l’ombra d’una barraca. Dinou quan va fer la primera foto d’aquesta exposició. Salvador és, com Rodolfo del Hoyo o com jo mateix, de la collita de 1953. Dono aquestes dades per ressaltar el seu treball de més de 50 anys amb la càmera al damunt.
La seva constància, esforç i productivitat ha permès que milers i milers de persones gaudeixin de les seves fotos a GRAMA, publicació de referència del periodisme contestatari i al servei de les reivindicacions dels barris, o a la majoria de diaris barcelonins i a revistes especialitzades com Portafolio o Flash Foto.
“La quotidianitat en imatges”, que és el títol de l’exposició que avui presentem, posa en valor aquestes qualitats d’en Salvador, ja que recull la seva llarga trajectòria, però també ens permet contemplar 50 fotos, 15 de les quals de Santa Coloma de Gramenet, basades en el realisme social, la qual cosa facilita entendre la forma de vida de la gent, en aquest cas de la gent de la conurbació de Barcelona.
Fotografiar la quotidianitat és una de les formes més idònia per reflectir la realitat de les societats. Salvador Monroig així ho ha fet al llarg dels anys, amb notable èxit. En aquesta exposició ens presenta una doble proposta. Per una part, mostra la realitat social entre 1972 i 1983, on retrata el suburbi amb tota la seva dimensió i amb tota la seva marginalitat social, però també amb tota la potencialitat de futur d’una societat jove.
Per altra part, al mostrar-nos la realitat del 2015 al 2019, l’autor retrata les desigualtats socials com a conseqüència de les polítiques neoliberals que es van aplicar. La foto de l’executiu front l’emigrant i el carro de ferralla, és un clar exemple de realisme social, tot simbolitzant la injustícia que vivim.
Amb aquesta doble proposta, Monroig aconsegueix que els visitants puguin veure les diferències dels dos moments històrics fotografiats, separats per trenta anys. La societat està més envellida, les immigracions vénen de qualsevol punt del planeta, la digitalització i la nova mobilitat s’imposen. Ara bé, malgrat els avanços científics i tecnològics, les desigualtats no minven, més aviat augmenten.
Acabo aquí la meva intervenció i passo la paraula al meu amic i company Rodolfo del Hoyo. Espero i desitjo que gaudiu d’aquesta interesant proposta que ens ofereix en Salvador Monroig.
Moltes gràcies Salva, moltes gràcies a tots vosaltres per la vostra atenció.
Imprimir