Malgrat les contínues incerteses que ha patit la vida política catalana i espanyola des de les darreres eleccions, ja tenim President i Govern. Tal com va establir el Senat, ha decaigut l’article 155 i Catalunya comença a recuperar l’autogovern per, entre altres qüestions, gestionar i solucionar els problemes de la ciutadania catalana. El debat sobre la restitució o el govern efectiu ha presidit el camí de la formació del Govern, que, en definitiva, representen dues línies a l’hora d’abordar l’acció política: la legitimista i la que prioritza governar. Les dues tenen raons convincents i, com veurem més endavant, per a mi, les dues són complementàries.
He escrit a altres articles sobre la necessitat d’un gir estratègic a l’acció política a Catalunya. I ho he argumentat dient que quan un comandament militar té un terreny advers no dóna la batalla sinó que busca un altre escenari més favorable pels seus interessos. La desmesurada acció repressiva del govern del PP, amb el suport de Cs i PSOE, contra els drets democràtics, l’1 d’octubre i la Declaració d’Independència, va crear un escenari desfavorable per les forces sobiranistes, ja que el Govern de la Generalitat no tenia el control del territori ni de l’aparell de Justícia.
Si aleshores no es va poder portar a la pràctica els acords de l’1 d’octubre per la repressió de l’Estat, fonamentada en la Guardia Civil i l’aparell judicial, estem en condicions ara d’aplicar la llei de Transitorietat per començar a implementar la República Catalana? La resposta sembla clara: no. Per tant, cal fer el gir estratègic per canviar aquest terreny advers i crec que cal fer-ho des de tres espais, amb dinàmiques pròpies, clarament interrelacionats: Govern, espai republicà exterior i entitats cíviques.
Com a reflexió prèvia cal dir que en aquests tres espais conviuen dues línies, que podem denominar-les, legitimista i efectiva. La primera es recolza, amb raó, en la legitimitat del referèndum de l’1 d’octubre convocat per un govern elegit democràticament i que va ser destituir antidemocràticament per la força; per tant, legitimitat i restitució. La restitució no ha pogut, malgrat que ho ha intentat, portar-la a terme el President Torra en la constitució del Govern. Sense negar aquesta legitimitat, l’altra línia planteja la necessitat de fer un govern efectiu i d’ampliar la base del moviment sobiranista per canviar l’escenari actual.
El Govern de la Generalitat, inevitablement, s’ha de moure en el marc de la legislació estatal com un Govern autonòmic, però això no significa que no tingui molt de recorregut polític. Per una part, pot avaluar i revertir les conseqüències del 155; treballar pels drets civils i polítics, entre ells els dels presos polítics; i recuperar, presentant al·legacions al TC, les 12 lleis impugnades pel PP, la gran majoria de caràcter social, entre les quals tenim: protecció del dret a l’habitatge a persones en risc d’exclusió, universalització de l’assistència sanitària o creació de l’Agència Catalana de Protecció Social.
Per altra part, cal impulsar lleis, governar, gestionar recursos, prendre decisions com que Aigües Ter Llobregat torni a ser una empresa pública; en definitiva millorar els serveis públics, les condicions de vida de la ciutadania i la cohesió social del país. I, en aquest marc, defensar i potenciar institucions atacades recentment, com l’escola catalana, que està vivint la persecució de mestres i l’intent constant d’acabar amb la immersió lingüística. Es gira feina al govern en una conjuntura nova motivada pel canvi en el govern central. Davant el NO constant de Rajoy a tot, s’obren perspectives de diàleg amb Sánchez i veurem com es desenvolupen els esdeveniments amb dos governs que inicien la relació amb el comptador a zero (1).
Per al futur del llegat de l’1 d’octubre és clau la funció dels polítics exiliats i, per tant, caldria crear un espai republicà català, per tal de treballar en dues direccions. Primera, continuar la internacionalització de les propostes catalanes, tot informant i sensibilitzant a l’opinió pública mundial de la repressió i instrumentalització política de la justícia per part de l’estat espanyol. Segona, preparar bé, i a tots els nivells, la defensa jurídica als països on ara viuen, perquè si no són extradits, el jutge Llarena i la justícia espanyola quedaran en entredit, s’obririen unes bones perspectives per als presos i una crisi política on el sobiranisme podria exercir una important iniciativa política. Si són extradits, les repercussions serien a l’inrevés.
El tercer espai són les entitats sobiranistes, que han de continuar amb la sensibilització, la popularització de les propostes i les mobilitzacions. Avui, l’eix fonamental és la solidaritat amb els presos, exiliats i represaliats, el rebuig de la repressió i la defensa de la democràcia; un exemple d’això és la campanya d’Òmnium Cultural “Demà pots ser tu”. El sobiranisme ha demostrat ser un moviment massiu, cívic-polític, democràtic i pacífic, i així ha de continuar sent, sense caure en les provocacions dels activistes de la ultradreta espanyola.
Aquests tres espais, com veiem, s’interrelacionen i poden potenciar-se mútuament amb l’objectiu de canviar les condicions del terreny on s’està donant la batalla política. Cal un nou escenari on s’ampliï la base independentista, un nou marc més favorable que l’actual per fer avançar la República Catalana.
Publicat a Gramenet 2.0, el 15 de juny de 2018.
1.- L’anàlisi del nou govern central i la seva influència en la realitat catalana serà objecte d’un altre article.
Imprimir