Per afirmar que Catalunya és diferent a Espanya no és necessari referir-nos als resultats de les darreres eleccions generals, fent esment a la seva realitat nacional ja és suficient, però és ben cert que el 26 de juny és un clar exemple d’aquesta afirmació per dues raons: per l’estructura de partits i pel comportament dels electors. Continua llegint «Parlem del 26J»
De la socialdemocràcia al social liberalisme
“Ara hi ha un espai que el PSC no ocupa i que és el nostre espai natural. Si no som capaços de canviar les maneres de fer, tindrem un espai ocupat per les noves forces polítiques, com En Comú Podem o fins i tot Ciudadanos” [1]. Aquestes són declaracions de Núria Parlon, viceprimera secretària del PSC, en una recent entrevista publicada al diari El País. Aquestes opinions no només reflecteixen la presa de posicions en el debat intern del PSC sinó que ens ajuden a entendre l’actual situació política que, per a mi, és l’important. Continua llegint «De la socialdemocràcia al social liberalisme»
Confluir per canviar les coses
A l’article que vaig publicar a Fòrum Grama, a finals d’abril de 2013, defensava una “Convocatòria per un país nou”. Era aquesta la gran idea-síntesi de la X Assemblea Nacional d’ICV. Avui, l’aposta d’articular l’esquerra alternativa per a governar i transformar la realitat ha avançat i continua sent vigent. Continua llegint «Confluir per canviar les coses»
Al voltant de la nova situació catalana
Qualsevol decisió que hagués pres la CUP al voltant de la investidura d’Artur Mas, hagués significat un trasbals i una divisió dintre de l’organització de l’esquerra independentista. Presoners de la seva doble dinàmica: “no investirem a Mas” i “garantirem el procés”, van quedar atrapats en la disjuntiva Mas o març. Al final, i sobre la campana, han complert les seves promeses electorals: s’han carregat Mas i donen estabilitat al govern que ha d’iniciar el procés de desconnexió. Continua llegint «Al voltant de la nova situació catalana»
Una aproximació al 27-S (i 2)
Al meu article “Una aproximació al 27 S”, publicat el mes passat a Gramenet 2.0, plantejava que la utilització de marcs conceptuals que desvirtuen la realitat i que, propagats constantment des dels mitjans de comunicació, generen estats d’opinió. Posava l’exemple de l’acusació a Artur Mas de fracturar el país i anunciava que cal un reflexió sobre el paper dels mitjans de comunicació per poder entendre moltes coses que estan succeint. Bé, avui m’agradaria abordar aquest tema. Continua llegint «Una aproximació al 27-S (i 2)»
Una aproximació al 27-S
Ara, que ha passat un temps prudencial, és un bon moment per reflexionar a l’entorn de les darreres eleccions del 27 S. El que resulta impredictible és apuntar la composició del nou govern de la Generalitat i les primeres passes en la ruta cap a l’exercici de la plena sobirania, però analitzar els resultats, els plantejaments, les contradiccions i la demagògia, això sí que podem fer-ho des d’una relativa serenor. Continua llegint «Una aproximació al 27-S»
Eleccions: Tot resta obert i tot és possible
Els resultats de les darreres eleccions muni-cipals i autonòmiques han iniciat el procés cap a la fi del bipartidisme per canviar-ho tot, inclosa la relació de Catalunya amb Espanya. Accepto, d’entra-da, la crítica de que aquesta frase es bastant categòrica i messiànica, més adient per a un míting que per un article de reflexió, però anem a pams i veurem que ens marca la direcció per on van les coses. Continua llegint «Eleccions: Tot resta obert i tot és possible»
50 anys de la CONC
Ara fa 50 anys, representants dels treballadors de diverses empreses i sectors de producció es van reunir i van crear un espai de coordinació i organització per impulsar un sindicalisme de classe, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC). Aquest naixement va ser possible per un procés, iniciat al 1958 en el pou de la Gamocha (Astúries), de constitució de comissions obreres a molts centres de treball, amb la finalitat de negociar amb els empresaris les condicions laborals. Continua llegint «50 anys de la CONC»
9-N, punt i seguit
Amplis sectors de la societat catalana van participar en el procés participatiu del 9 N, tot fent realitat una diada d’emocions i de reivin-dicació que passarà a la història del nostre del país. Malauradament no va ser possible fer una consulta amb totes les garanties democràtiques, tal i com estava previst a la convocatòria feta sota el paraigües legal de la Llei de Consultes no Referendàries. No va ser possible per l’actitud antidemocràtica del govern del PP que ha utilitzat el Tribunal Constitucional (TC) per suspendre-la cautelarment. Continua llegint «9-N, punt i seguit»
Les claus de l’Onze de Setembre (i II)
El meu anterior article, titulat “Les claus de l’11 de setembre”, va suscitar un interessant debat i va portar a diversos amics a fer una sèrie de reflexions que em donen peu i m’animen a escriure aquesta segona part per aprofundir en alguns dels aspectes posats a sobre de la taula.
Crec que el tema que ha centrat més l’atenció ha estat la influència dels fets històrics en el present. Per a uns la història, i en concret el 1714, té molta importància, per a altres, en té poca. Per a mi, no tots els fets històrics tenen la mateixa importància i influència en el devenir d’una col·lectivitat; alguns nul·la, però hi ha esdeveniments que marquen segles, tot i que no determinen les decisions que es prenen en cada moment, al llarg dels temps. Veiem algun exemple. Continua llegint «Les claus de l’Onze de Setembre (i II)»