El meu anterior article, titulat “Les claus de l’11 de setembre”, va suscitar un interessant debat i va portar a diversos amics a fer una sèrie de reflexions que em donen peu i m’animen a escriure aquesta segona part per aprofundir en alguns dels aspectes posats a sobre de la taula.
Crec que el tema que ha centrat més l’atenció ha estat la influència dels fets històrics en el present. Per a uns la història, i en concret el 1714, té molta importància, per a altres, en té poca. Per a mi, no tots els fets històrics tenen la mateixa importància i influència en el devenir d’una col·lectivitat; alguns nul·la, però hi ha esdeveniments que marquen segles, tot i que no determinen les decisions que es prenen en cada moment, al llarg dels temps. Veiem algun exemple.
Les Corts de 1214, a Lleida, inicien un procés que es consolida a les Corts de 1283, a Barcelona, amb el constitucionalisme pactista i les institucions catalanes. Aquests fets marquen el funcionament jurídic i polític durant més de 400 anys, però no determinen, per exemple, la guerra civil catalana del segle XV que dirimia les formes jurídiques de la propietat de la terra.
El model de monarquia composta de la Corona d’Aragó, que comença a funcionar amb l’enllaç entre Ramon Berenguer IV i Peronella al 1150 i que després s’instaura amb Isabel i Ferran, dura 564 anys en el primer cas i 225 anys en el segon. Aquest model marca una organització on, amb el mateix rei, es garanteix el funcionament independent i diferenciat de cada corona, però no determina, per exemple, la crisi de 1640 amb la guerra dels Segadors.
Les classes dirigents i les persones que tenien capacitat de decisió actuaven en funció de la realitat d’aleshores i, tot i estar marcats pels grans esdeveniments històrics, són els actors del moment els qui decideixen les polítiques a aplicar. Així passa als dos exemples citats abans i en l’11 de setembre.
La caiguda de Barcelona va significar la fi del model de la monarquia composta i, per tant, la pèrdua de les constitucions i institucions catalanes (les Corts, la Generalitat, el Consell de Cent) i l’inici d’un estat centralista i absolutista del qual Catalunya formava part, no per la seva voluntat sinó pel dret de conquesta. Aquests darrers 300 anys estan marcats per la decisió d’assimilar Catalunya a les lleis i costums de Castella i per la lluita per recuperar la capacitat de decidir dels catalans sobre els seus assumptes, i fer-ho des de les seves institucions.
Amb la nova situació, estaven donades les condicions per construir un estat centralitzat que esdevingués al segle XIX un estat nació, però no va ser així. La idea d’Espanya que es desenvolupava era consubstancial a la religió, la monarquia i la tradició castellana en un context de debilitat del liberalisme, de protagonisme de l’exèrcit i de la influència d’una església fortament subvencionada. El poder està en mans dels grans propietaris agraris, del món financer i de l’administració que veuen la industrialització com un perill que pot portar la revolució. Apliquen un model agrari i especulatiu i frenen la industrialització.
A Catalunya, com als països europeus més avançats, passa tot el contrari: la industrialització és el futur. Avança la recuperació econòmica iniciada a finals del segle XVII i que portaria a la configuració d’una Catalunya industrialitzada, el ressorgiment cultural i lingüístic durant el XIX i el catalanisme com a expressió política al XX. Catalunya esdevé, així, una nació en el sentit modern de la paraula, amb territori, llengua, base i estructura econòmica, història i cultura pròpia.
Com es veu, el devenir històric ens ha portat a l’existència de realitats diferenciades. L’estat centralitzat i uniforme que anunciava la caiguda de Barcelona l’11 de setembre no ha estat possible i s’ha configurat un estat plurinacional. Tota aquesta trajectòria ha estat marcada per un constant tira i arronsa per a recuperar la plena capacitat d’autogovern de Catalunya, però la realitat de cada moment ha determinat les decisions que s’han pres. I ara estem com estem. Els fets que s’estan produint a l’actualitat poden marcar o determinar un futur diferent.
Publica a Fòrum Grama el 31 d’octubre de 2014
Imprimir