M’he referit en diverses ocasions a les reper-cussions que va tenir el desenllaç de la guerra de Successió amb la pèrdua de les institucions catalanes i no volia tornar-hi, però el debat que s’ha suscitat aquest agost, al voltant de la proposta de l’Ajuntament de Barcelona de l’exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà, al Born, m’ha animat a abordar l’11 de setembre des d’altres vessants que no havia explorat abans. Continua llegint «Cap a la Diada: Paral·lelismes entre 1714 i 1939»
En el 80 aniversari del PSUC…
La història de Catalunya dels darrers dos terços del segle XX no s’entén sense les aportacions del PSUC. Nascut el juliol de 1936, de la fusió de quatre partits d’esquerres -Partit Comunista de Catalunya, Partit Català Proletari, Unió Socialista de Catalunya i Federació Catalana del PSOE-, es marca tres grans objectius: la lluita contra el cop d’estat feixista i la salvaguarda de la República, la construcció d’una societat socialista i la defensa dels drets nacionals de Catalunya. Continua llegint «En el 80 aniversari del PSUC…»
Parlem del 26J
Per afirmar que Catalunya és diferent a Espanya no és necessari referir-nos als resultats de les darreres eleccions generals, fent esment a la seva realitat nacional ja és suficient, però és ben cert que el 26 de juny és un clar exemple d’aquesta afirmació per dues raons: per l’estructura de partits i pel comportament dels electors. Continua llegint «Parlem del 26J»
De la socialdemocràcia al social liberalisme
“Ara hi ha un espai que el PSC no ocupa i que és el nostre espai natural. Si no som capaços de canviar les maneres de fer, tindrem un espai ocupat per les noves forces polítiques, com En Comú Podem o fins i tot Ciudadanos” [1]. Aquestes són declaracions de Núria Parlon, viceprimera secretària del PSC, en una recent entrevista publicada al diari El País. Aquestes opinions no només reflecteixen la presa de posicions en el debat intern del PSC sinó que ens ajuden a entendre l’actual situació política que, per a mi, és l’important. Continua llegint «De la socialdemocràcia al social liberalisme»
Confluir per canviar les coses
A l’article que vaig publicar a Fòrum Grama, a finals d’abril de 2013, defensava una “Convocatòria per un país nou”. Era aquesta la gran idea-síntesi de la X Assemblea Nacional d’ICV. Avui, l’aposta d’articular l’esquerra alternativa per a governar i transformar la realitat ha avançat i continua sent vigent. Continua llegint «Confluir per canviar les coses»
Al voltant de la nova situació catalana
Qualsevol decisió que hagués pres la CUP al voltant de la investidura d’Artur Mas, hagués significat un trasbals i una divisió dintre de l’organització de l’esquerra independentista. Presoners de la seva doble dinàmica: “no investirem a Mas” i “garantirem el procés”, van quedar atrapats en la disjuntiva Mas o març. Al final, i sobre la campana, han complert les seves promeses electorals: s’han carregat Mas i donen estabilitat al govern que ha d’iniciar el procés de desconnexió. Continua llegint «Al voltant de la nova situació catalana»
Una aproximació al 27-S (i 2)
Al meu article “Una aproximació al 27 S”, publicat el mes passat a Gramenet 2.0, plantejava que la utilització de marcs conceptuals que desvirtuen la realitat i que, propagats constantment des dels mitjans de comunicació, generen estats d’opinió. Posava l’exemple de l’acusació a Artur Mas de fracturar el país i anunciava que cal un reflexió sobre el paper dels mitjans de comunicació per poder entendre moltes coses que estan succeint. Bé, avui m’agradaria abordar aquest tema. Continua llegint «Una aproximació al 27-S (i 2)»
Una aproximació al 27-S
Ara, que ha passat un temps prudencial, és un bon moment per reflexionar a l’entorn de les darreres eleccions del 27 S. El que resulta impredictible és apuntar la composició del nou govern de la Generalitat i les primeres passes en la ruta cap a l’exercici de la plena sobirania, però analitzar els resultats, els plantejaments, les contradiccions i la demagògia, això sí que podem fer-ho des d’una relativa serenor. Continua llegint «Una aproximació al 27-S»
Eleccions: Tot resta obert i tot és possible
Els resultats de les darreres eleccions muni-cipals i autonòmiques han iniciat el procés cap a la fi del bipartidisme per canviar-ho tot, inclosa la relació de Catalunya amb Espanya. Accepto, d’entra-da, la crítica de que aquesta frase es bastant categòrica i messiànica, més adient per a un míting que per un article de reflexió, però anem a pams i veurem que ens marca la direcció per on van les coses. Continua llegint «Eleccions: Tot resta obert i tot és possible»
50 anys de la CONC
Ara fa 50 anys, representants dels treballadors de diverses empreses i sectors de producció es van reunir i van crear un espai de coordinació i organització per impulsar un sindicalisme de classe, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC). Aquest naixement va ser possible per un procés, iniciat al 1958 en el pou de la Gamocha (Astúries), de constitució de comissions obreres a molts centres de treball, amb la finalitat de negociar amb els empresaris les condicions laborals. Continua llegint «50 anys de la CONC»