“No hay mal que por bien no venga”. Així diu una dita castellana que ni feta a mida per entendre el darrer pla municipal presentat, la Pinta Verda. Aquesta proposta de pla és una modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) per a la millora de la xarxa d’espais lliures de la ciutat, però no respon a una acció proactiva sinó a una actitud reactiva davant les sentències judicials per les reclamacions de propietaris de terrenys afectats.
Als anys 80 del segle passat, l’Ajuntament va afectar solars i llocs edificats amb l’objectiu de fer zones verdes, ampliació de carrers o equipaments. Va ser una bona decisió, doncs Santa Coloma era un suburbi construït durant el franquisme sota l’especulació urbanística i calia disposar de reserva de sòl per a construir una ciutat. Santa Coloma s’anava transformant seguint les línies del Pla Popular i tenint a l’abast el sòl afectat.
Mentre els anys van anar passant i moltes propietats continuaven afectades sense cap previsió d’intervenció urbanística, les lleis i l’administració de justícia van anar canviant en la direcció de més suport als propietaris. És lícita la facultat de l’administració per a afectar en base a l’interès col·lectiu, però no és lògic que una afectació duri indefinidament.
La situació actual és que hem passat dels 295.000 metres quadrats de zona verda previstos al PGM, al 1976, als 675.000 contemplats al 2014 i que la valoració econòmica de les 784 unitats d’expropiació previstes és d’uns 600 milions d’euros. La qüestió és clara, o es desafecta o es paga. I aquí entra la dita castellana citada. Es vol revertir una situació angoixant en una positiva i així neix aquest pla que vol anar més enllà d’una modificació puntual del PGM.
A mi el Pla Pinta Verda em suggereix dues reflexions més enllà de la gestió urbanística i que tenen relació amb la participació ciutadana i la planificació estratègica.
En aquest mandat s’ha trencat amb l’estil autoritari i opac de l’etapa anterior i s’han posat en marxa diversos processos participatius, l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal (PAM) i la confecció del Reglament de Participació Ciutadana i Govern Obert són dos bons exemples. Les decisions no es poden prendre des d’un despatx tancat, per part dels càrrecs electes; cal consensuar-les amb la ciutadania, tot recollint les propostes, contrastant les discrepàncies i buscant la síntesi i el consens.
Per a mi, aquest ha de ser l’estil de govern l’habitual i, per descomptat, un Pla de la importància de la Pinta Verda necessita d’un procés participatiu fet amb molta cura ([1]). El veïnat ha d’opinar sobre les afectacions estratègiques que cal mantenir, sobre la creació de noves zones verdes i de nous polígons d’actuació perquè influiran en la capacitat del control públic del sòl, i sobre les interconnexions entre zones verdes, zones de vianants i equipaments perquè contribuiran a definir la vertebració de la ciutat en el futur.
L’elaboració del Pla Pinta Verda, amb molta probabilitat, no hagués estat necessari o no tindria el fort contingut estratègic que té, si Santa Coloma disposés d’un Pla Estratègic. La nostra ciutat va abordar la seva transformació el 1979 tenint com a far el Pla Popular. En la mida que s’anaven aconseguint les seves propostes i es quedava obsolet es va abordar, mitjançant un debat obert a la ciutat, el Pla Estratègic Santa Coloma 2000, aprovat el 1991 i que no es va actualitzar mai.
Des d’aleshores ha estat impossible encetar una discussió oberta sobre la planificació estratègica de la ciutat. La gestió municipal s’ha fet sense disposar d’un model de ciutat explícit i consensuat amb la ciutadania, actuant en funció de la conjuntura i les oportunitats. L’exemple més clar d’aquesta dinàmica el trobem en un debat ciutadà el febrer del 2008 ([2]) on el govern municipal de Bartomeu Muñoz presenta un “catàleg d’obres” ben estructurat però sense obeir a cap objectiu estratègic ni de model de ciutat.
Necessitem un Pla Estratègic que abordi globalment la ciutat a llarg termini i que sigui la referència per a l’actuació cívica i municipal. Perquè això sigui així cal un ampli debat ciutadà que porti a un consens social i polític àmpliament majoritari.
I, tenint clar el model de ciutat, tindrem la guia per a elaborar, amb processos participatius, els PAM o plans com la Pinta Verda. Malauradament, portem 20 anys sense aquesta guia mentre es produeixen canvis profunds a Santa Coloma que augmenten les desigualtats, amenaçant la cohesió social i perpetuant la fractura de la Zona Sud amb la resta de la ciutat.
Publicat a:
- Fòrum Grama el 28 de gener de 2015.
- Gramenet 2.0 el 3 de febrer de 2015.
[1] Segons es va comunicar a l’acte de presentació, es facilitarà tota la informació mitjançant la web municipal i les xarxes socials. Hi haurà un taller obert a tota la ciutadania i una exposició itinerant.
[2] Va ser el primer debat ciutadà organitzat conjuntament pel Casal del Mestre, el CEP i Fòrum Grama. Sobre aquest debat vaig publicar un article a forumgramaweb.com el 19 de febrer del 2008, sota el títol “Model de ciutat. Comença el debat”.
Per als interessats en els temes estratègics de ciutat els recomano el meu llibre: “Santa Coloma a la recerca d’una nova identitat”, que trobareu a les nostres biblioteques.
Imprimir