Recentment vaig rebre un enigmàtic correu electrònic invitant-me, sota el títol “Memorias del espacio” a la presentació de dos llibres, un del xilè Matias Correa i l’altre de JDS&LGN, editats per Editorial Comba. No coneixia de què anava la cosa, però la curiositat em va vèncer i vaig fer cap a la Central del Raval el vespre d’aquest divuit de juny.
Acomodat a la cadira, la meva ment se´n va anar cap un llunyà 18 d’octubre de 1998 quan un nodrit grup de persones vam participar, a la cruïlla de l’avinguda Francesc Macià amb el carrer Santa Anna, a la inauguració del monument en record de Celestí Boada, l’alcalde republicà de Santa Coloma afusellat per la dictadura franquista 59 anys abans.
Jordi Dalmau i Lídia Górriz són els artistes colomencs autors d’aquesta escultura de ferro que envoltava una olivera i que, el 2007 per motius urbanístics, els autors van refer i es va traslladar a la Rambla del Fondo. Amb aquesta obra el Jordi i la Lídia van mostrar el seu compromís amb la seva ciutat i amb la recuperació de la memòria històrica.
El seu compromís amb la ciutat i la seva activitat creativa han deixat empremta amb propostes artístiques a l’espai públic, com “Viatge” al cementeri de Santa Coloma[1]; amb exposicions individuals i col·lectives a Can Sisteré i el Museu Torre Balldovina i amb la seva participació a diferents fòrums ciutadans com la Comissió Municipal d’Arts Plàstiques.
Jordi Dalmau i Lídia Gorriz no són uns artistes locals o localistes, tot el contrari, des de Santa Coloma han projectat els seus criteris conceptuals cap a Catalunya i el món, sent la seva proposta “Converses al carrer Francesc Moragas” (2001) el millor exemple de com els temes i la forma de tractar-los adquireixen universalitat. La seva forma d’entendre l’art s’obre camí més enllà del Besòs, essent citada i documentada a dues tesis doctorals[2] i arribant a la Chicago Public Library.
De sobte, en escoltar Begin the Beguine, que és el mateix que parlar de la seva proposta artística de deconstrucció de la Sagrada Família (2001), torno a la realitat i em començo a situar. Estic a la presentació del seu darrer llibre, “Un lloc dalt (turons)”, signat amb les inicials JDS& LGN d’aquesta parella artística, que són més que una parella artística i que, vivint els dos al mateix carrer de Santa Coloma, la seva relació sentimental i artística neix a la universitat quan estudiaven Belles Arts.
Estem davant d’un quadern, amb 50 dibuixos i 16 poemes, que és un catalitzador d’idees sorgides al llarg dels anys, on es diu tot el que s’havia de dir i els autors aborden amb ironia els seus temes més recurrents: la violència, la incomunicació, la tendència a l’autodestrucció…, tot tractant-los sota la idea que la producció cultural està condemnada a desenvolupar-se per mutació de quelcom previ, mitjançant la col·lisió de codis[3].
Aquesta concepció avantguardista de l’art, que defensen Dalmau&Górriz , s’ha enfrontat al sistema imperant mitjançant la ironia i utilitzant, entre d’altres formes, la crítica i la provocació. Això ha portat a aquests dos Doctors en Belles Arts a nedar contracorrent davant tot l’entramat que envolta el món de l’art i que molt bé descriu Jaume Vidal al seu article: “mercat, institucions, subvencions, amiguisme, inestabilitat”.
Quan finalitza l’acte, a la Central del Raval, arribo a la conclusió que estem al final del camí i que, si “Converses al carrer Francesc Moragas” és el treball on van presentar les seves propostes i la seva forma d’entendre l’art, “Un lloc dalt (turons)” és el llibre on es tanca la barraqueta, es passen comptes i els Dalmau&Górriz fan testament artístic.
Publicat a Fòrum Grama del 24 de juny de 2015
[1] “Viatge” (2003) és un conjunt escultòric de 9 metres d’alçada (fletxa) amb diversos elements incorporats del Cementiri Vell.
[2] “Imatges de la fi. Segle XX”, de Salvador Juanpere. “Entre la vida y el arte”, de M. Montserrat López Páez.
[3] Per a més informació sobre els seus principis artístics:
Jaume Vidal, al seu article “Adéu parella”, diari ARA, 10 d’abril de 2015, cita l’autodefinició que Dalmau&Górriz fan sobre ells mateixos: “Artistes multidisciplinaris, amb projectes sobre la crítica de la imatge i la representació. La provocació, la reflexió, la interrogació i la col·lisió dels codis del món artístic i dels seus paral·lelismes amb la societat mediàtica”.
Martí Peran al catàleg de “Converses al carrer Francesc Moragas” (2001) Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet.
Imprimir