Plafó a l’exposició “La quotidianitat en imatges” de Salvador Monroig
Fotografiar la quotidianitat és una de les formes més idònia per reflectir la realitat de les societats. Salvador Monroig és un fotògraf que ha basat la seva llarga obra en el realisme social, només cal seguir les seves imatges per entendre la forma de viure de la gent de l’àrea metropolitana, principalment de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. La proposta que teniu davant vostre està composta de dos grans blocs situats en moments històrics diferents. El primer entre 1973 i 1983, on conviuen fotografies de Barcelona i Santa Coloma; el segon, centrat a Barcelona, entre el 2015 i el 2019, tot i que l’autor fa una incursió als temps de la pandèmia. Aquests dos blocs ens permeten veure les diferències que s’han operat, a la nostra societat, en més de 30 anys.
El 1973 encara vivia el dictador i és l’any de l’inici de la crisi del petroli que portaria la fi del procés de creixement econòmic iniciat el 1962 i una forta inflació i atur. Una part de la societat d’aleshores estava formada per més d’un milió de persones que van arribar de la resta de territoris peninsulars des dels anys 50, com la mà d’obra necessària del procés d’industrialització. Però, l’especulació, la corrupció i la manca de planificació dels ajuntaments franquistes van crear veritables suburbis amb infrahabitatges i sense serveis essencials com el clavegueram, les escoles o els centres de salut.
Salvador Monroig retrata el suburbi amb tota la seva dimensió. A les fotos de Santa Coloma es reflecteix millor, però també a vàries de Barcelona. Ara bé, aquest suburbi no és només marginalitat, és també una societat jove, amb moltes bandes sí, però amb tota la seva potencialitat de futur; és també rebel·lia i mobilització per aconseguir millorar les condicions de vida. No és només marginalitat sinó també lluita contra el franquisme, abans de la mort de Franco i després, quan la “marxa blava” arriba a Santa Coloma el 1979 amb pistoles. El fotoperiodisme a peu de carrer de l’autor ens permet, avui, gaudir la foto que va publicar Paris Match.
El 2015 la societat no s’havia recuperat de la crisi econòmica iniciada el 2008, és més, les conseqüències ens van portar a viure pitjor. Hem passat a una societat més desigual producte de les polítiques neoliberals aplicades; la foto de l’executiu front a l’emigrant i el carro de ferralla simbolitza amb contundència la injustícia social que vivim. Dintre d’aquest marc, la digitalització ja és part intrínseca de nosaltres mateixos i la nova mobilitat s’impulsa amb les bicicletes, els skates o el running. A diferència dels anys 70 i 80 del segle XX, ara vivim en una societat més envellida i dependent, i les migracions ja no vénen de la península sinó de qualsevol país del planeta.
La gran paradoxa d’aquests temps és que, malgrat els avenços científics i tecnològics, també augmenten les desigualtats.
Chema Corral i Belorado, historiador.
https://chemacorral.cat
Imprimir