Chema Corral
El mes de juny de 1934, ara fa 90 anys, nens i nenes de diferents graus i classes del grup escolar Bonaventura Carles Aribau, situat a la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, dirigits pel mestre José Tapia Bujalance, van publicar la revista “Vilabesòs”, confeccionada seguint el mètode pedagògic Freinet. L’any 1935 van repetir l’experiència. Però, comencem pel principi.
La dictadura de Primo de Rivera, amb el suport del sector dur de la patronal barcelonina, va legislar sobre cases barates i va crear el Patronat de la Habitació. L’objectiu era afrontar dues realitats que existien a Barcelona: la conflictivitat laboral i la manca d’habitatges per als immigrants que havien vingut a treballar per les obres de l’Exposició Universal o del metro. La construcció de les cases barates abordava les dues realitats: es construïen habitatges, però als afores de Barcelona, envoltats de camps, sense transports i amb gran precarietat de serveis bàsics. L’objectiu era recloure a milers de persones i allunyar-les del rovell de l’ou de les mobilitzacions.
El Patronat Escolar
Es van construir quatre grups de cases barates, que es van començar a ocupar l’any 1929, dos d’ells a Santa Coloma: Milans del Bosch i Baró de Viver, anomenats Bonaventura Carles Aribau i Pi i Maragall durant l’etapa republicana. El Patronat de l’Habitació va construir edificis destinats a escoles, que va cedir a l’Ajuntament de Barcelona el setembre de 1931. La cessió havia d’haver-se fet a L’Ajuntament de Santa Coloma, que era el terme municipal on estaven situats aquests dos grups escolars, però l’ajuntament colomenc no podia assumir econòmicament aquesta cessió i va ser el Patronat Escolar de Barcelona qui es va fer càrrec del seu funcionament.
Centrant-nos en el grup escolar Carles Aribau, el curs 1931-1932 tenia 332 nois, 285 noies i 366 pàrvuls, total 983 alumnes, però patia un 33,88% d’absentisme escolar. Aquesta dada ens fa posar el focus en la crisi econòmica i en la situació d’atur i de pobresa que existia a les cases barates, que va obligar algunes famílies a utilitzar la mainada per a demanar caritat i, inclús, per fer alguns actes delictius.
El curs 1932-1933, segons dades de la seva directora, Concepció Tudó Cots, hi havien 23 docents, 17 dones i 6 homes, sense contar-se ella. Per al curs 1933-1934, l’estructura docent no ha variat pràcticament, però nomes continuen 6 mestres, han marxat 17. Això també passa al Pi i Maragall. Una raó d’aquesta desbandada pot radicar en les dificultats de tractar amb un alumnat difícil, que era majoritàriament analfabet quan es va obrir el Carles Aribau. Una altra raó, potser més important, era la llunyania i les dificultats de transport que patien els mestres per anar a aquests grups escolars, a part de la despesa en tramvies i autoòmnibus que implicava.
Malgrat tot aquest context de dificultats, que empitjorarà amb les calamitats de la guerra, la realitat més positiva de la Santa Coloma de la riba dreta, durant els anys 30 del segle XX, va ser l’ensenyament de la canalla. Avel·lí Artís, al seu darrer article sobre les cases barates, al diari la Publicitat (abril 1933), ens envia un missatge d’optimisme, tot elogiant la tasca educativa i reflexionant en torn a l’obra de catalanització que es feia des d’aquestes aules: “la d’incorporar a la nostra civilització uns milers d’infants fills de pares la immensa majoria dels quals no havien sentit un mot en català abans de trepitjar la nostra terra”.
José Tapia i el mètode Freinet
L’any 1934 arriba, procedent de Montoliu (Lleida), el mestre José Tapia Bujalance, que jugarà un paper important al Carles Aribau, tot incorporant el mètode propugnat pel pedagog francès Célestin Freinet. Al finalitzar la guerra, Tapia marxa cap a l’exili a Mèxic, on continuarà la seva tasca pedagògica.
El mètode Freinet modernitzava l’ensenyament al situar els nens i les nenes dintre de la realitat social, tot jugant un paper actiu a classe. Per això es posen en marxa pràctiques innovadores, com ara que l’alumnat faci texts lliures i la utilització d’una petita impremta per editar els treballs realitzats i poder compartir-los amb els pares, amics i altres escoles. Al Carles Aribau es van fer dues revistes, denominades Vilabesòs, una al juny de 1934 i l’altra al juny de 1935, amb textos lliures de nens i nenes de diferents classes i graus, escrits en castellà i català.
Els escrits de la primera revista es centren en l’entorn on viu la mainada i proposen que el seu barri es denomini “Vilabesòs”, ja que no els agrada això de segon grup de cases barates. Van fer un tiratge de 500 exemplars i a més de l’alumnat que signa de forma individual o col·lectiva els textos, hi ha una relació de 12 alumnes més que fan els clixés i els dibuixos. Un d’ells, Joaquim Campeny Pueyo, patiria un consell de guerra i seria acusat de rebel·lió militar per pertànyer a la Unió de Joventuts Antifeixistes (UJA), l’any 1940.
El centre de gravetat de la segona revista, no es situa en l’entorn físic de la barriada, sinó en explicar exercicis pràctics i experiments. Així trobem un text sobre el procés del cuc de seda; un altre sobre treure la sal d’aigua de mar; una descripció de com creixen els raves, a partir de l’observació després de plantar-los; un exercici pràctic sobre prismes i piràmides; o una ressenya de la visita als tallers d’impressió tipogràfica Neufville.
Dies després de ser avortat el cop d’estat, es crea el Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU). Hi va haver moviments de depuració de mestres i de directors que no comptaven amb la confiança de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, que van afectar al Carles Aribau i al Pi i Maragall. No van ser depurats, però si van ser separats de la direcció. Llorenç Jou i Oliu va ser substituït per José Tapia Bujalance a l’Aribau; i Josep Albagés i Ventura per Josep Maria Juncosa, al Pi i Maragall. Amb l’entrada de les tropes franquistes els dos directors cessats tornaran a les direccions dels dos grups escolars.
Des dels principis de la guerra, Catalunya va rebre milers de refugiats republicans procedents de les zones on els franquistes havien triomfat i practicaven una cruel repressió. Hi havia tot tipus de professions, també l’educativa. En el darrer trimestre de 1936 i principis de 1937, es van incorporar sis mestres refugiats al Carles Aribau, cinc eren de les illes Balears i el sisè de Guadalajara.
Franquisme i tancament dels grups escolars
La victòria franquista va portar la instauració d’un règim dictatorial i de terror contra la gent que simpatitzava amb la república legalment constituïda el 1931: exili, empresonaments, judicis sumaríssims i afusellaments, camps de concentració, batallons disciplinaris, depuracions de funcionaris i el rebuig i control social de les persones no addictes al nou règim. A l’ensenyament, la repressió es centra en els expedients de depuració, que van afectar nou mestres del Carles Aribau: per a cinc d’ells va significar la separació del càrrec; tres d’ells van ser inhabilitats per a desenvolupar càrrecs directius i de confiança; i el novè va ser inhabilitat per l’ensenyament durant 5 anys.
El novembre de 1939, l’Ajuntament de Barcelona suprimeix els grups escolars Carles Aribau i Pi i Maragall, per estar ubicats fora del terme municipal de Barcelona. L’Ajuntament franquista castiga de forma despietada la mainada sense escola i la condemna a vagar pels carrers, ja que l’oferta que podia donar la parròquia del Bon Pastor era clarament insuficient. Davant aquesta situació, el rector de la parròquia del Bon Pastor, Mossèn Cortinas, expressava el seu neguit a l’Ajuntament de Barcelona, però no li feien cas fins que va ser anomenat Tomàs Carreras Artau, Tinent d’Alcalde de Cultura, que es va interessar pel tema i la dinàmica va canviar.
Si al llarg dels anys 30, les cases barates van condicionar la gestió municipal colomenca, per l’incapacitat econòmica de l’Ajuntament per garantir els serveis i les ajudes necessàries, en un marc de crisi econòmica; a principis dels anys 40, la problemàtica de les cases barates va ser determinant per l’agregació a Barcelona de la riba dreta de Santa Coloma. En aquest context, la situació de l’ensenyament va jugar un paper rellevant.
Efectivament, el juny de 1941, l’Ajuntament de Barcelona envia un escrit a l’Ajuntament de Santa Coloma, plantejant que obririen els grups escolars si Santa Coloma accedia a un expedient de segregació de la riba dreta. La Comissió Gestora colomenca accedeix, tot deixant obertes les clàusules que ja seran estipulades pels dos ajuntaments més endavant. Sembla lògic pensar que aquesta correspondència respon a un pacte previ. Hi ha dos esdeveniments claus a principis de l’any 1941 que faciliten aquest acord: la llei de 27 de gener, que obre el procés d’extinció del Patronat de l’Habitació i, per tant, col·loca l’Ajuntament de Barcelona com l’interlocutor; i el deute de l’Ajuntament de Santa Coloma de 304.298 pessetes, que significava el 52,33% dels ingressos municipals pressupostats per a 1941.
A finals de 1941, l’Ajuntament de Barcelona obre els dos grups escolars després de dos anys tancats, això sí, rebatejats com a Cristóbal Colon el de Milans del Bosch i com a José Antonio, el de Baró de Viver. L’Ajuntament de Santa Coloma presenta tres propostes de segregació i l’Ajuntament de Barcelona tria la que estableix la línia divisòria en el riu Besòs. L’1 de gener de 1945 es va fer efectiva l’agregació a Barcelona de la Santa Coloma de la riba dreta.
BIBLIOGRAFIA I FONS DOCUMENTALS
-
- Jiménez Mier y Terán, Fernando, Vilabesòs. Cuadernos escolares Freinet de una barriada obrera en Santa Coloma de Gramenet. Tanteo Ediciones. México, 2018.
- Fernando Jiménez Mier, alumne de José Tapia a Mèxic, va viatjar a Barcelona i va fer aquesta recerca que va publicar a l’any 2018 i que ens permet conèixer a fons la trajectòria de José Tapia Bujalance.
- Josep Maria Corral i Belorado, Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet. Milans del Bosch i Baró de Viver. Llop Roig, Sant Andreu de Palomar, 2024.
- Memòries de Mossèn Joan Cortinas
- AMCB. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
- AHCB. Arxiu Històric Ciutat de Barcelona.
- AMSCG. Arxiu Municipal Santa Coloma de Gramenet.
- Revista “La Publicitat”, abril 1933.
Publicat a forumgrama.cat el 26 de juny de 2024. Enllaç aquí.
Imprimir