Lluites veïnals que han fet història. Santa Coloma de Gramenet 1965-1979

Lluites veïnals que han fet història. Santa Coloma de Gramenet 1965-1979, és un quadern escrit per Chema Corral, que va ser presentat el 23 de novembre de 2022 al Museu Torre Balldovina. Aquest llibret és el primer número d’una nova col·lecció de quaderns que té com a fil conductor els fets, els llocs i les persones de la nostra ciutat. Aquesta iniciativa neix del teixit associatiu, de Diàlegs de la Riba del Besòs, de Fòrum Grama i del Casal de Mestre, però compta amb la implicació activa del Museu Torre Balldovina i de Santa Coloma ciutat universitària i, per tant, de l’Ajuntament de Santa Coloma.

A l’acte de presentació, emmarcat dintre del programa d’activitats de memòria històrica, van intervenir la Magda Clavell, directora del Museu; Ferran Saro pel grup impulsor, Petry Jimenez, regidora de Cultura; i l’autor, Chema Corral.

El marc del quadern està definit clarament en el seu títol. Cronològicament entre 1965 i 1979, entre la constitució de CCOO i l’arribada dels capellans obrers fins a les eleccions municipals de 1979. Pel que fa al contingut es centra en el moviment veïnal, tot i que parla també de confluències amb altres sectors com l’ensenyament. No aborda les lluites del moviment obrer.

El quadern consta de vuit apartats: El franquisme, el suburbi, les primeres lluites, les comissions de barri. La lluita continua, arriben les associacions de veïns i les associacions de pares, mor el dictador, del Pla comarcal al Pla popular i una cronologia dels esdeveniments més importats.

El quadern té com a fil conductor la conflictivitat social i el paper de les organitzacions populars en la lluita per acabar amb el suburbi i construir una ciutat. Lluita i organització, organització i lluita, estaven directament interrelacionades. Les primeres mobilitzacions del Boicot al 3 i de l’ambulatori van demostrar que lluitant s’aconseguien millores malgrat el règim dictatorial i la repressió imperant; van contribuir a la formació d’una consciencia col·lectiva, a una cultura de la reivindicació que, combinada amb la capacitat de proposta, va elaborar el Pla popular.

Articles publicats a la premsa:

Magda Clavell, directora del Museu; Petry Jimenez, regidora de Cultura; l’autor, Chema Corral i Ferran Saro del grup impulsor.