Museu Torre Balldovina. 23 de novembre 2022
Bon vespre a tothom,
Moltes gràcies per haver vingut avui a l’acte de presentació del quadern Lluites veïnals que han fet història a Santa Coloma de Gramenet (1965-1979). Tal com ja s’ha dit, és el primer número d’un nou projecte, d’una nova col·lecció de quaderns que vol tenir com a fil conductor els fets, el llocs i les persones de la nostra ciutat. Vull agrair al grup impulsor d’aquesta iniciativa que pensessin en mi per fer aquest primer llibret.
He de dir-vos que em va agradar i em va fer molta il·lusió aquest encàrrec. Em va agradar perquè he dedicat molt de temps a treballar, com historiador, l’època del tardo franquisme i era una gran oportunitat poder redactar un text divulgatiu que ajudi a recuperar memòria històrica en la ciutadania, especialment entre els joves.
Em va fer molta il·lusió. Il·lusió que creixia durant el temps de l’elaboració del text, ja que em sentia i em sento honorat per haver inaugurat aquesta col·lecció que neix del teixit associatiu, de Diàlegs de la Riba del Besòs, de Fòrum Grama i del Casal de Mestre, però que compta amb la implicació activa del Museu Torre Balldovina i de Santa Coloma ciutat universitària i, per tant, del nostre ajuntament.
El marc del quadern està definit clarament en el seu títol. Cronològicament entre 1965 i 1979, entre la constitució de CCOO i l’arribada dels capellans obrers fins a les eleccions municipals de 1979. Pel que fa al contingut es centra en el moviment veïnal, tot i que parla també de confluències amb altres sectors com l’ensenyament. No aborda les lluites del moviment obrer, per tant no trobareu les vagues de Casadesport o d’Eurostil.
Com podeu suposar, per elaborar un treball d’història cal fer recerca, i per això la visita als arxius es fa, normalment, imprescindible. He d’agrair la col·laboració i la professionalitat de la Magda Clavell, directora de l’Arxiu Històric, i de la Rosa Delgado, directora de l’Arxiu Municipal, així com la dels seus petits equips.
Les visites a l’Arxiu Nacional de Catalunya, amb les orientacions de la Rosa Maria Cruellas, han estat importants per consultar el fons del Departament de Justícia de la Generalitat, que m’ha permès fer innovació historiogràfica. No és contradictori fer un text divulgatiu amb la innovació historiogràfica. La publicació, en el quadern que avui presentem, de les persones dirigents de les primeres APAs legalitzades en 1974 i 1975, és un exemple.
Precisament, posar el focus en les persones és un dels objectius de la col·lecció. Fets, llocs i persones! I, en aquells anys 60 i 70 del segle passat, les dones també van jugar un paper important en les mobilitzacions veïnals. Podem recordar, a tall d’exemple, la lluita del mercat de Singuerlin, les assegudes a la carretera del Raval i del Riu Nord per reivindicar semàfors, o a la capçalera de la manifestació del veïnat de les Oliveres per obrir-se camí davant la Guàrdia Civil, en el seu recorregut cap a la seu de la constructora ALBICA.
No us explicaré el contingut del quadern, no toca, però si que us faré cinc cèntims del fil argumental. La política de liberalització econòmica impulsada pels governs franquistes a partir de 1959, va produir grans moviments migratoris del camp a les zones que es desenvolupaven industrialment. Santa Coloma va ser un dels municipis catalans que va rebre més immigrants, passant de ser un poble agrícola i d’estiuejants a un suburbi. Davant el suburbi el veïnat es va rebel·lar i la conflictivitat social va emergir amb força.
El naixement de CCOO i l’arribada dels capellans obrers van començar a organitzar la gent. A Santa Coloma, suposo que també a altres llocs, lluita i organització, organització i lluita, estan directament interrelacionades. L’experiència de la lluita de l’ambulatori, dirigida pel Comitè Unitari, va generar la creació de les Comissions de Barri, va demostrar que lluitant s’aconseguien millores malgrat el règim dictatorial i la repressió imperant, i va contribuir a la formació d’una consciencia col·lectiva i a una cultura de la reivindicació.
Santa Coloma bullia en constants reivindicacions i protestes. El franquisme accelerava la seva crisi. Nova realitat de la conflictivitat social, noves formes organitzatives. A la llum de la llei d’associacions de 1964 es van crear les AAVV i les AAPP. Organitzacions legals amb locals oberts a la gent, amb butlletins informatius i amb la Junta directiva coneguda per el veïnat.
Aquesta nova realitat organitzativa va encapçalar les mobilitzacions populars de la segona part dels anys 70 i va donar un pas endavant passant de la reivindicació a la proposta.
Efectivament, la revisió, el 1976, del Pla Comarcal va provocar un procés de democràcia participativa que va donar lloc al Pla Popular, que va néixer de la combinació entre la resistència a ser suburbi i les propostes per ser ciutat. Com sabeu, amb el Pla Popular Santa Coloma va disposar d’una planificació estratègica amb consens social i polític que va marcar, tant la gestió dels governs municipals democràtics com el posicionament del teixit social, durant molts anys.
Aquest és el fil argumental, les dades, el desenvolupament de les lluites, els raonaments, les dates, tot això ho trobareu quan llegiu el quadern.
Per acabar, mostrar la meva satisfacció pel producte final que teniu a les vostres mans. Això ha estat possible per la gestió i coordinació de la Magda Clavell, la tasca de la dissenyadora Marta Sansa i la cessió de fotografies de professionals del fotoperiodisme, molts d’ells procedents de la revista GRAMA. Satisfacció també perquè aquesta presentació s’hagi fet dintre del programa d’activitats de memòria històrica.
Memòria històrica concebuda, no només com a reconstrucció dels fets que passen a formar part dels llibres o dels audiovisuals, sinó també com a homenatge als homes i dones, que van donar part de la seva vida en la lluita per millorar les condicions de vida de la gent, en la lluita per acabar amb el suburbi i per construir una ciutat més justa. Sense aquestes persones, sense el seu activisme, no hauria estat possible la Santa Coloma actual.
Però tot això agafa volada quan col·lectivament assumim la nostra història i no la oblidem, perquè “qui perd els orígens perd la identitat”.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
Imprimir