La publicació del llibre “De suburbi a ciutat. El Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet” d’Odei Antxustegi-Etxearte, que es va presentar el gener, contribueix a augmentar la bibliografia històrica de la nostra ciutat, que no és del tot menor.
Estem davant d’un llibre molt documentat, fet amb rigor i seriositat i molt útil per a conèixer l’últim terç del segle XX. Eren temps d’especulació incontrolada que donava alts beneficis a les empreses de la construcció en connivència amb l’ajuntament franquista. Eren temps de lluita per salvar de la voracitat dels especuladors el que encara quedava -com per exemple, el Motocross i Can Zam-, amb les Comissions de Barri i les Associacions de Veïns al front.
Però també eren temps de dignitat i de no resignació, per tant temps d’alternatives. El Pla Popular és l’alternativa que justament neix de la combinació entre la resistència a ser suburbi i les propostes per ser ciutat, elaborades des de la participació i la implicació del moviment reivindicatiu colomenc.
El llibre de l’Odei parla de tot això, ens permet conèixer molt millor aquests temps que van marcar l’actuació dels primers ajuntaments democràtics i omple un buit que existia en la historiografia colomenca, l’estudi sobre el Pla Popular. Xavier Valls tenia l’encàrrec de fer-ho el 1987, però l’atemptat d’Hipercor ho va impedir de forma sagnant.
Ara, 28 anys després de la seva mort, el treball de l’Odei és una recerca que ens dóna molta informació del que va ser el Pla Popular, de qui ho va fer, de com es va fer i de la seva posterior influència i aplicació. Però també, “De suburbi a ciutat”, és de forma merescuda, un homenatge a Xavier Valls, l’home que, en contacte amb el veïnat, va ser capaç de donar cos a un model de ciutat que va ajudar de forma decisiva a transformar Santa Coloma.
Des del meu parer, i per sobre dels continguts, la gran ensenyança del Pla Popular és la forma en que es va elaborar, de baix a dalt. Les AAVV impulsaven la lluita per millorar les condicions del barri i organitzaven assemblees on es feia la diagnosi de la situació i la demanda de les necessitats. Xavier Valls, seguint els estàndards establerts, aportava la visió de ciutat i redactava tot el Pla. La revista Grama feia una difusió permanent d’aquest procés.
Dit tot això, el llibre deixa palesa i al descobert la inexistència d’una planificació estratègica a Santa Coloma des de que es va deixar morir i sense actualitzar el Pla Estratègic Santa Coloma 2000, aprovat el 1991. Necessitem, a dia d’avui, un Pla que abordi el model de ciutat que volem, que marqui els grans eixos de futur i que sigui la referència per a l’actuació cívica i municipal.
En aquesta direcció, reitero la proposta que vaig fer l’any 2001 [1]. Fora bo que les entitats cíviques més interessades es coordinessin i, amb persones a títol individual, comencin a organitzar, després de les eleccions municipals, debats de caire estratègic per tal de trobar les propostes i el consens social. Estic segur que si des de la societat civil es fa això, aviat l’ajuntament s’incorporarà al projecte.
La lectura del llibre de l’Odei ens ha d’esperonar a abordar la redacció d’un document estratègic i portar a la pràctica la gran ensenyança del Pla Popular: la forma participativa de fer-ho, de baix a dalt.
Publicat a Fòrum Grama el 27 de febrer de 2015.
[1] “Santa Coloma a la recerca d’una nova identitat”. Josep Maria Corral i Belorado. Semilunio Editorial. Pàgina 101.
Imprimir