D’un erràtic PSOE a una tensa legislatura

A l’article del 26 de juny, publicat a Gramenet 2.0, expressava la meva opinió de què no hi hauria terceres eleccions, com així ha estat. Per què? Per dues raons. La primera, perquè els socialistes estan en ple viratge cap al social liberalisme, com ho demostra la seva participació en els governs neoliberals de la UE i d’Alemanya, la gestió d’Hollande a França i la darrere etapa de Zapatero. La segona, per la seva negativa a què els catalans exerceixin el dret a decidir, el que impedia una alternativa al PP. Continua llegint «D’un erràtic PSOE a una tensa legislatura»

Reflexions republicanes (1)

En l’Antic Règim, en el feudalisme i les seves variants, la sobirania i la legitimitat recauen en el Rei i en la noblesa que governen per la gràcia de Déu. Contràriament a la monarquia, a l’aristocràcia i a les dictadures, des del republicanisme es defensa la concepció que la sobirania recau en el poble. Mai podem parlar de democràcia avançada quan el cap de l’Estat ho és en funció del seu naixement i no per la voluntat dels seus conciutadans. Continua llegint «Reflexions republicanes (1)»

Dignitat versus desigualtats

Quan vegi la llum aquest article, haurà tocat a la seva fi la “Setmana de la Dignitat” que, organitzada per una trentena d’entitats, coordinadores, sindicats i forces polítiques, demanen “Una Catalunya sense atur, pobresa i desigualtat i una Renda Garantida de Ciutadania.” Una intensa setmana d’activitats amb concentracions davant les oficines del Parlament Europeu i els ajuntaments de tota Catalunya o amb una cadena humana per demanar una banca pública al servei dels drets socials. Continua llegint «Dignitat versus desigualtats»

Fi d’etapa: ara procés constituent

L’anunci de l’abdicació de Joan Carles I està provocant la reflexió pública sobre diverses qüestions, algunes d’actualitat i d’altres que estaven latents. A Santa Coloma[1] i a Catalunya hem vist una primera i ràpida reacció amb concentracions i manifestacions, on s’han barrejat les banderes tricolors, les estelades i les catalanes, expressant així, des de diferents sectors, la necessitat d’avançar cap a uns canvis en profunditat i de rebutjar el nomenament d’un rei sense l’aval de la ciutadania. Continua llegint «Fi d’etapa: ara procés constituent»

Escac i mat als ajuntaments

Avui, el que ens estem jugant a Europa és un canvi de model. Des de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu -la denominada troica- estan treballant per substituir l’estat del benestar, construït després del final de la 2a guerra mundial, per un model neoliberal basat en la privatització de serveis, la disminució dels drets i l’autoritarisme polític. Aquesta política s’està aplicant amb la col·laboració dels governs europeus de dreta, que són la gran majoria, on Rajoy és un dels alumnes més aplicats. Continua llegint «Escac i mat als ajuntaments»

Valors republicans

En l’Antic Règim, en el feudalisme i les seves variants, la sobirania i la legitimitat recauen en el Rei i en els aristòcrates que governen per la gràcia de Déu. Contràriament a la monarquia, a l’aristocràcia i a les dictadures, des del republicanisme es defensa la concepció que la sobirania recau en el poble. Mai podem parlar de democràcia avançada quan el cap de l’Estat ho és en funció del seu naixement i no per la voluntat dels seus conciutadans. Continua llegint «Valors republicans»

Rajoy, un any malmetent

L’any 2.012 ha estat el primer any de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol. La primera idea que em ve al cap és que ha comés frau democràtic al fer tot el contrari que va prometre a la campanya electoral. El PP havia defensat baixar l’IVA i el IRPF per, segons ells, reactivar l’economia i és coneguda la seva frase “no tocaré les pensions”, i ha acabat el seu primer any no actualitzant-les. En el calaix ha quedat el Pla d’ocupació juvenil i el Pla de suport als emprenedors i a la petita empresa. Continua llegint «Rajoy, un any malmetent»

Referèndum o eleccions

Els grans objectius del PP davant l’actual crisi econòmica, creada pels especuladors i el banquers i que estan pagant els treballadors i les denominades “classes mitjanes”, és desmantellar l’estat del benestar per privatitzar els serveis públics, impulsar el bipartidisme i recentralitzar l’estat. Crisi econòmica que té en les polítiques neoliberals de desregularització dels mercats financers, a nivell mundial, una de les causes més importants. Continua llegint «Referèndum o eleccions»