Fa uns dies em trobava, junt amb milers de persones, davant del TSJC, cridant llibertat detinguts i defensant les institucions catalanes de la intervenció del govern del PP, amb el suport del PSOE i Cs. Abans, en una macro operació, la Guardia Civil havia escorcollat diverses conselleries de la Generalitat i detingut a 14 càrrecs pel fet de portar a la pràctica els acords del Parlament de Catalunya. Aquell mateix dia els universitaris abandonen les classes per incorporar-se a la concentració. Vaig tenir la sensació de viure moments i consignes semblants a les dels tardo franquisme, abans per conquerir les llibertats i ara per a garantir-les. Continua llegint «Estat d’excepció»
Mai hagués volgut escriure un article com aquest perquè mai hagués imaginat una acció tan bestial i aterradora com la del 17 d’agost a les Rambles i a Cambrils. Tot i que no era descartable una acció d’Estat Islàmic a Barcelona, donada la cadena d’atemptats que ha patit Europa en els darrers temps, mai estàs preparat per acceptar i assimilar un cop d’aquestes magnituds al cor de la teva ciutat. Interiorment necessitava reflexionar sobre tot el que està passant i agitar les idees, ja que no és possible continuar sense fer una aturada i posar en ordre el pensament. 
Per afirmar que Catalunya és diferent a Espanya no és necessari referir-nos als resultats de les darreres eleccions generals, fent esment a la seva realitat nacional ja és suficient, però és ben cert que el 26 de juny és un clar exemple d’aquesta afirmació per dues raons: per l’estructura de partits i pel comportament dels electors. 
A l’article que vaig publicar a Fòrum Grama, a finals d’abril de 2013, defensava una “Convocatòria per un país nou”. Era aquesta la gran idea-síntesi de la X Assemblea Nacional d’ICV. Avui, l’aposta d’articular l’esquerra alternativa per a governar i transformar la realitat ha avançat i continua sent vigent. 
Qualsevol decisió que hagués pres la CUP al voltant de la investidura d’Artur Mas, hagués significat un trasbals i una divisió dintre de l’organització de l’esquerra independentista. Presoners de la seva doble dinàmica: “no investirem a Mas” i “garantirem el procés”, van quedar atrapats en la disjuntiva Mas o març. Al final, i sobre la campana, han complert les seves promeses electorals: s’han carregat Mas i donen estabilitat al govern que ha d’iniciar el procés de desconnexió. 
Al meu article “Una aproximació al 27 S”, publicat el mes passat a Gramenet 2.0, plantejava que la utilització de marcs conceptuals que desvirtuen la realitat i que, propagats constantment des dels mitjans de comunicació, generen estats d’opinió. Posava l’exemple de l’acusació a Artur Mas de fracturar el país i anunciava que cal un reflexió sobre el paper dels mitjans de comunicació per poder entendre moltes coses que estan succeint. Bé, avui m’agradaria abordar aquest tema. 
Ara, que ha passat un temps prudencial, és un bon moment per reflexionar a l’entorn de les darreres eleccions del 27 S. El que resulta impredictible és apuntar la composició del nou govern de la Generalitat i les primeres passes en la ruta cap a l’exercici de la plena sobirania, però analitzar els resultats, els plantejaments, les contradiccions i la demagògia, això sí que podem fer-ho des d’una relativa serenor.