Publicat a El Mirall.net, núm. 245, pàg. 9, setembre 2024
L’escola Carles Aribau, un exemple d’innovació pedagògica durant la República
Chema Corral
El mes de juny de 1934, ara fa 90 anys, nens i nenes de diferents graus i classes del grup escolar Bonaventura Carles Aribau, situat a la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, dirigits pel mestre José Tapia Bujalance, van publicar la revista “Vilabesòs”, confeccionada seguint el mètode pedagògic Freinet. L’any 1935 van repetir l’experiència. Però, comencem pel principi.
La dictadura de Primo de Rivera, amb el suport del sector dur de la patronal barcelonina, va legislar sobre cases barates i va crear el Patronat de la Habitació. L’objectiu era afrontar dues realitats que existien a Barcelona: la conflictivitat laboral i la manca d’habitatges per als immigrants que havien vingut a treballar per les obres de l’Exposició Universal o del metro. La construcció de les cases barates abordava les dues realitats: es construïen habitatges, però als afores de Barcelona, envoltats de camps, sense transports i amb gran precarietat de serveis bàsics. L’objectiu era recloure a milers de persones i allunyar-les del rovell de l’ou de les mobilitzacions. Continua llegint «L’escola Carles Aribau, un exemple d’innovació pedagògica durant la República»
L’estació de tren “Santa Coloma”
Publicat a El Mirall.net, nº 242, juny 2024
Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet
Publicat a BISSOCIUM
Revista d’Història del Bon Pastor i Baró de Viver.
Número 1, maig 2024
Chema Corral
La Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, prenia cos a Montcada i Reixach, d’on sortia la línia que marcava el límit de Santa Coloma amb Barcelona i Sant Adrià, anava més enllà de la fàbrica Miquel i Costas & Miquel, continuava per la sèquia Madriguera i acabava a Sant Adrià, prop del pont, de l’inici del carrer Guipúscoa i de les Delicioses.
La riba dreta de Santa Coloma, com la de Sant Adrià, són conseqüència de les característiques torrencials del riu Besòs, que van provocar la sedimentació de graves i sorres a la seva desembocadura i la configuració d’un delta amb un riu amb dos braços i amb illes al mig. El braç dret, que sembla el més antic, era el que marcava el límit de Santa Coloma i Sant Adrià amb el Pla del Barcelonès. Amb el pas dels segles, el braç dret es va assecar, però va continuar essent el límit territorial. Per això aquestes 100 ha pertanyien a Santa Coloma. Continua llegint «Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet»
1974, caminant al metro
Publicat a El Mirall.net nº 238, març 2024.
Les claus del Pla Popular
Publicat a El Mirall.net nº 235, desembre 2023.
El boicot al Bus 3, colomencs torturats
La Festa Major d’Estiu de 1968 es va viure a Santa Coloma de forma reivindicativa. Mentre se celebraven les activitats de dilluns 2 i dimarts 3 de setembre (entre les quals destacaven l’Orquestra Niza, Salomé i Luis Aguilé), els usuaris de la línia de troleibús nº 3 anaven caminant fins al metro, tot responent a la convocatòria de CCOO de no pujar als autobusos per protestar contra l’augment del preu del bitllet. Aquesta lluita, que va ser la primera consistent i organitzada a Santa Coloma durant el franquisme, la coneixem com “Boicot al 3”.
Al 1968 havia quedat enrere la política econòmica autàrquica del règim franquista, que va portar misèria, fam i estraperlo (mercat negre). Des del Pla d’Estabilització de 1959 s’havia passat a un model que combinava la liberalització econòmica amb la duresa repressiva. Aquesta política es basava en un creixement econòmic ràpid, continu i sostingut, i en uns grans moviments migratoris del camp a les zones industrials. Un exemple d’això va ser Santa Coloma de Gramenet, que va passar dels 15.401 habitants de 1950 als 105.651 el 1970, tot arribant al màxim el 1977 amb 143.232 habitants. Són unes xifres que impacten. Continua llegint «El boicot al Bus 3, colomencs torturats»
55 anys del Boicot al 3
Publicat a El Mirall.net nº 232, setembre 2023.
Santa Coloma sota les bombes
Publicat a El Mirall.net nº 229. Juny 2023.
