Publicat a El Mirall.net, núm. 251, pàg. 9, març 2025
Les lluites veïnals que han marcat la transformació de Santa Coloma de Gramenet (1965-1979)
Chema Corral
L’objectiu d’aquest article és analitzar les lluites veïnals i cíviques que es van produir a Santa Coloma en el tardo franquisme, entre 1965 i les eleccions municipals de 1979. Mobilitzacions que han fet història, que han assolit reivindicacions, que han estat claus per l’elaboració del Pla Popular i, per tant, per a la transformació del suburbi en ciutat. No abordo en profunditat les lluites ni les cito totes, ara bé, sí que espero trametre una visió global del tardo franquisme des de la conflictivitat social.
Per contextualitzar, crec que no és necessari parlar de la naturalesa del franquisme, hem de considerar tres factors que ens ajuden a entendre les dinàmiques socioeconòmiques i la conflictivitat laboral, social i política dels anys 60 i 70 del segle vint. Des de l’oposició democràtica, la política de reconciliació nacional del PCE-PSUC; des de l’Església, les resolucions del Concili Vaticà II i des del règim, el Pla d’Estabilització.
La política de reconciliació nacional, plantejada el 1956, partia del convenciment de que la dictadura només podia caure per l’oposició que es fes des de l’interior. Per tant, calia superar la guerra civil; renunciar a l’alternativa insurreccional i de guerrilles; impulsar la lluita política en base a les reivindicacions de la població; utilitzar els mecanismes legals per facilitar el contacte amb la gent i desenvolupar una política unitària amb altres sectors, sobretot el cristià.
40 anys del mercat de Singuerlín
Publicat a El Mirall.net, núm. 248, pàg. 9, desembre 2024
“Baró de Viver i Bon Pastor van ser part de Santa Coloma, són història de Santa Coloma”
Un dels episodis més desconeguts de la història recent de Barcelona és el fet que amb data d’1 de gener del 1945, la capital de Catalunya es va agregar part de Santa Coloma de Gramenet. En concret, Barcelona es va annexionar un centenar d’hectàrees del municipi veí -i més del 30% de la seva població- situades a la riba dreta del Besòs -la dreta o l’esquerra d’un riu es determina sempre pel sentit de les aigües, és a dir, de muntanya a mar-. Aquesta agregació va tenir motius més socioeconòmics que geogràfics, ja que va suposar incorporar al terme barceloní dos grups de cases barates, els de Baró de Viver i Milans del Bosch -actuals barris de Baró de Viver i el Bon Pastor-, edificats a Santa Coloma però separats pel riu Besòs i amb importants carències de serveis.
Tanmateix, aquest episodi pot ser ara una mica més conegut gràcies a la publicació de llibre Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet (Llop Roig, 2024), a càrrec de l’historiador Josep Maria Corral i Belorado (Santa Coloma de Gramenet, 1953). Una obra que, segons el seu autor, ha de servir per “combatre el desconeixement” d’aquest fet històric i “col·locar-lo dins de la història de Santa Coloma”. “És necessari reconèixer que si això va ser part de Santa Coloma durant una època, ha de ser part de la història de Santa Coloma”, apunta Corral en referència als grups de cases barates de Baró de Viver i Milans del Bosch, formulant una reivindicació històrica que, en tot cas, reconeix també que la construcció unilateral d’aquelles barriades per part del Patronat d’Habitació “va ser molt injusta per a un poble com el de Santa Coloma” i que “per a la gent de la riba dreta del Besòs li era molt més favorable passar a Barcelona”. Continua llegint «“Baró de Viver i Bon Pastor van ser part de Santa Coloma, són història de Santa Coloma”»
Albert Fabà Prats, “En el record encara”
Albert Fabà Prats, En el record encara, Quorum Llibres, 2024
1934. Santa Coloma i els fets d’octubre
Publicat a El Mirall.net, núm. 245, pàg. 9, setembre 2024
L’escola Carles Aribau, un exemple d’innovació pedagògica durant la República
Chema Corral
El mes de juny de 1934, ara fa 90 anys, nens i nenes de diferents graus i classes del grup escolar Bonaventura Carles Aribau, situat a la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, dirigits pel mestre José Tapia Bujalance, van publicar la revista “Vilabesòs”, confeccionada seguint el mètode pedagògic Freinet. L’any 1935 van repetir l’experiència. Però, comencem pel principi.
La dictadura de Primo de Rivera, amb el suport del sector dur de la patronal barcelonina, va legislar sobre cases barates i va crear el Patronat de la Habitació. L’objectiu era afrontar dues realitats que existien a Barcelona: la conflictivitat laboral i la manca d’habitatges per als immigrants que havien vingut a treballar per les obres de l’Exposició Universal o del metro. La construcció de les cases barates abordava les dues realitats: es construïen habitatges, però als afores de Barcelona, envoltats de camps, sense transports i amb gran precarietat de serveis bàsics. L’objectiu era recloure a milers de persones i allunyar-les del rovell de l’ou de les mobilitzacions. Continua llegint «L’escola Carles Aribau, un exemple d’innovació pedagògica durant la República»
L’estació de tren “Santa Coloma”
Publicat a El Mirall.net, nº 242, juny 2024
Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet
Publicat a BISSOCIUM
Revista d’Història del Bon Pastor i Baró de Viver.
Número 1, maig 2024
Chema Corral
La Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, prenia cos a Montcada i Reixach, d’on sortia la línia que marcava el límit de Santa Coloma amb Barcelona i Sant Adrià, anava més enllà de la fàbrica Miquel i Costas & Miquel, continuava per la sèquia Madriguera i acabava a Sant Adrià, prop del pont, de l’inici del carrer Guipúscoa i de les Delicioses.
La riba dreta de Santa Coloma, com la de Sant Adrià, són conseqüència de les característiques torrencials del riu Besòs, que van provocar la sedimentació de graves i sorres a la seva desembocadura i la configuració d’un delta amb un riu amb dos braços i amb illes al mig. El braç dret, que sembla el més antic, era el que marcava el límit de Santa Coloma i Sant Adrià amb el Pla del Barcelonès. Amb el pas dels segles, el braç dret es va assecar, però va continuar essent el límit territorial. Per això aquestes 100 ha pertanyien a Santa Coloma. Continua llegint «Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet»
Presentació del llibre “Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet”
Centre Cívic del Baró de Viver. 12 de juny de 2024.
Bon vespre a tothom
Moltes gràcies per la vostra assistència a aquest acte de presentació del meu llibre Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet.
Sense cap tipus de dubte, havíem de presentar el llibre a Baró de Viver, barri que forma part de l’estudi que he fet, ja que va pertànyer a Santa Coloma de Gramenet fins a l’1 de gener de 1945. Estava situat dins les 100 ha de la riba dreta del riu Besòs, on es van construir els grups segon i tercer de cases barates Milans del Bosch i Baró de Viver, anomenats durant l’etapa republicana Carles Aribau i Pi i Maragall. Continua llegint «Presentació del llibre “Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet”»