Salvador Cabré, Salva Redón y Santa Coloma

Salva Redón va escriure el quadern poètic “Un corazón ignorante sólo bombea sangre” en homenatge a Salvador Cabré. El poemari va ser finalista als premis PASCSA-XV Jocs Florals de Santa Coloma de Gramenet el desembre de 2009. No es aquesta la seva primera obra, entre la seva producció literària destaca la novel·la juvenil “El rescat de la Diana” (2006) i el llibre de relats “La pistola d’Einstein (2007).

Aquest treball es va presentar públicament en l’acte que va organitzar el Centre Excursionista Puig Castellar, al 2009, en reconeixement del que va ser durant molts anys capellà del barri de Singuerlín. Cabré pertany a una generació de “capellans obrers” que, al tardo franquisme, es van implicar en la lluita per les llibertats i per les millores de les condicions de vida dels colomencs.

Parlar d’aquella època és parlar d’una Santa Coloma en plena ebullició. El boicot al bus 3 al 1968, les lluites per l’ambulatori al 1971, per la millora del transport públic i per l’eixamplament dels accessos, per l’arribada del metro, pels equipaments escolars i per les zones verdes. És la reivindicació permanent, front als poders establerts, per a millorar una ciutat feta a cop de “totxo” i especulació, sense serveis ni equipaments.

Però també és la Santa Coloma que s’organitza: les associacions de veïns, la Comissió d’Ensenyament i el Casal de Cultura, en són tres clars exemples. S’organitza per lluitar i també per elaborar alternatives. I neix el Pla Popular, llistat de reivindicacions i propostes i guia de govern per als primers ajuntaments democràtics.

És en aquest context que Salvador Cabré desenvolupa la teva tasca. Redón, al pròleg, reconeix el seu paper: “El seu va ser un esforç generós i sincer en defensa de la dignitat col·lectiva, sense sectarismes ni servilismes” És també un reconeixement col·lectiu als altres companys de parròquies de barris perifèrics i en males condicions, com ara Lluís Hernàndez, Jaume P. Sayrach, Josep Catà, Josep Sanchez, etc.

No ens ha d’estranyar que Salva Redón hagi fet aquest poemari, tot el contrari. És fill d’aquesta Santa Coloma feta a cop de lluita, a cop dels esforços de personatges com Salvador Cabré. I, com un bon fill, de molt jovenet ja participa en el moviment associatiu colomenc, tot contribuint a crear l’esplai “Raval Jove” i “l’Associació d’Objectors de Consciencia” (AOC) contra el servei militar obligatori. Mes tard, contribueix a crear l’Associació Colomenca de Literatura (ACOLITE). No és d’estranyar, dons, que Redón fos especialment sensible a escriure aquest quadern.

El poemari que, per a mi, reflexa, tot allò dit anteriorment, té en el poble el subjecte principal. Tots som poble: Salvador Cabré, els que van lluitar i els que lluiten, els qui eren a Santa Coloma, els que van arribar als anys 50, 60 i 70 i van contribuir a configurar aquesta ciutat, els seus fills i filles, nets i netes que parlen català i participen en la reconstrucció nacional de Catalunya i que, dia a dia, “fan ciutat i fan poble”.

I com diu el poeta en el poema VIII: “el pueblo es el conjunto de nuestro esfuerzo. Y lo entendimos”.

Publicat a Fòrum Grama. 13 de març de 2012,

print