Publicat a El Mirall.net nº 235, desembre 2023.
Rodolfo del Hoyo, punt i seguit
Un retrat en conversa amb l’escriptor colomenc més prolífic, que ha fet setanta anys i ha publicat el seu trentè llibre. Per CHEMA CORRAL
Ara fa setanta anys que va néixer, a la Maternitat de les Corts, un nadó, fill de pares immigrants de Castella la Manxa i Andalusia. Vivien a Montcada. Rodolfo del Hoyo no tenia encara un any quan es van establir a Santa Coloma, per fer de masovers a la torre de la carretera de la Roca cantonada amb el carrer Jaume Balmes. En Rodolfo ha viscut una vida intensa dedicada a la creació literària, a l’activisme i a la gestió cultural, a la militància política i a la defensa dels drets nacionals de Catalunya. La seva personalitat polièdrica es va expressar a l’acte 30 + 70, a la sala Miquelet del Teatre Sagarra, on va commemorar el seu aniversari i la sortida del seu llibre número 30, el poemari L’intèrpret i el caminant.
El boicot al Bus 3, colomencs torturats
La Festa Major d’Estiu de 1968 es va viure a Santa Coloma de forma reivindicativa. Mentre se celebraven les activitats de dilluns 2 i dimarts 3 de setembre (entre les quals destacaven l’Orquestra Niza, Salomé i Luis Aguilé), els usuaris de la línia de troleibús nº 3 anaven caminant fins al metro, tot responent a la convocatòria de CCOO de no pujar als autobusos per protestar contra l’augment del preu del bitllet. Aquesta lluita, que va ser la primera consistent i organitzada a Santa Coloma durant el franquisme, la coneixem com “Boicot al 3”.
Al 1968 havia quedat enrere la política econòmica autàrquica del règim franquista, que va portar misèria, fam i estraperlo (mercat negre). Des del Pla d’Estabilització de 1959 s’havia passat a un model que combinava la liberalització econòmica amb la duresa repressiva. Aquesta política es basava en un creixement econòmic ràpid, continu i sostingut, i en uns grans moviments migratoris del camp a les zones industrials. Un exemple d’això va ser Santa Coloma de Gramenet, que va passar dels 15.401 habitants de 1950 als 105.651 el 1970, tot arribant al màxim el 1977 amb 143.232 habitants. Són unes xifres que impacten. Continua llegint «El boicot al Bus 3, colomencs torturats»
55 anys del Boicot al 3
Publicat a El Mirall.net nº 232, setembre 2023.
Santa Coloma sota les bombes
Publicat a El Mirall.net nº 229. Juny 2023.
Presentació del llibre “MACOSA, la fàbrica del Poblenou”, de Ferran Saro
12 d’abril de 2023 Granollers. Sala de CCOO
Bona tarda a tothom,
Ferran Saro, l’autor del llibre sobre la història de Can Girona-MACOSA, que presentem avui, és una persona que no podem entendre des d’un únic perfil. Català, de pares andalusos immigrants; cristià, que va estudiar al Seminari de Barcelona fins a primer de teologia i ha estat seguidor de les doctrines progressistes cristianes dels anys 60 i 70 del segle passat; i activista en la lluita contra el franquisme fent la doble militància, a la fàbrica i al barri.
Tot això conforma la identitat d’aquest vell lluitador, que avui, amb 75 anys, és un motor en la lluita per la retirada de l’amiant i en la via associativa de Diàlegs de la Riba del Besòs. Continua llegint «Presentació del llibre “MACOSA, la fàbrica del Poblenou”, de Ferran Saro»
Inauguració de l’Exposició fotogràfica “La Quotidianitat en Imatges”, de Salvador Monroig
3 d’abril de 2023. Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”. Barcelona
Bona tarda a tothom,
Ara que tinc vint anys
Ara que encara tinc força
Que no tinc l’ànima morta
I em sento bullir la sang
Vint anys tenia Salvador Monroig quan va fer la fotografia del nen i la nena mirant un tebeo a l’ombra d’una barraca. Dinou quan va fer la primera foto d’aquesta exposició. Salvador és, com Rodolfo del Hoyo o com jo mateix, de la collita de 1953. Dono aquestes dades per ressaltar el seu treball de més de 50 anys amb la càmera al damunt.
La seva constància, esforç i productivitat ha permès que milers i milers de persones gaudeixin de les seves fotos a GRAMA, publicació de referència del periodisme contestatari i al servei de les reivindicacions dels barris, o a la majoria de diaris barcelonins i a revistes especialitzades com Portafolio o Flash Foto. Continua llegint «Inauguració de l’Exposició fotogràfica “La Quotidianitat en Imatges”, de Salvador Monroig»
La fotografia, expressió històrica de la realitat
Plafó a l’exposició “La quotidianitat en imatges” de Salvador Monroig
Fotografiar la quotidianitat és una de les formes més idònia per reflectir la realitat de les societats. Salvador Monroig és un fotògraf que ha basat la seva llarga obra en el realisme social, només cal seguir les seves imatges per entendre la forma de viure de la gent de l’àrea metropolitana, principalment de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. La proposta que teniu davant vostre està composta de dos grans blocs situats en moments històrics diferents. El primer entre 1973 i 1983, on conviuen fotografies de Barcelona i Santa Coloma; el segon, centrat a Barcelona, entre el 2015 i el 2019, tot i que l’autor fa una incursió als temps de la pandèmia. Aquests dos blocs ens permeten veure les diferències que s’han operat, a la nostra societat, en més de 30 anys. Continua llegint «La fotografia, expressió històrica de la realitat»
50 anys dels Fets de la Tèrmica
El PSUC i els moviments cristians a Santa Coloma
Biblioteca del Fondo. Sala Jaume P. Sayrach. 16 de març de 2023.
Bon vespre a tothom i moltes gràcies per la vostra assistència.
Tal i com ha comentat el Toni, a mi em toca fer la contextualització històrica que emmarqui les intervencions de la resta de ponents. Faré la meva exposició sobre la base de determinats anys, en els quals van influir una sèrie d’esdeveniments, de forma important, en el tema que avui parlem: la relació del PSUC amb el moviments cristians. Espero encertar.
No dedicarem molta estona a caracteritzar la dictadura franquista, perquè vosaltres ja sabeu el que va significar pels demòcrates i, especialment per la gent d’esquerres, la dictadura del general Franco. Però si farem esment a alguns elements essencials per a situar-nos.
El règim franquista s’instaura en el poder després d’una guerra sagnant provocada pel cop d’estat de juliol de 1936. Els colpistes volien acabar amb els canvis democràtics i socials que s’havien iniciat amb la República i construir un estat autoritari i corporatiu. Les principals conseqüències van ser: persecució, repressió i control social de les persones no addictes al nou règim, així com la prohibició dels drets d’associació, reunió, expressió, vaga i manifestació. Continua llegint «El PSUC i els moviments cristians a Santa Coloma»