Etiqueta: Història

A l’Espluga de Francolí, a la casa pairal de la família Carulla, està situat el Museu de la Vida Rural que ens mostra la vida de pagès a Catalunya durant els segles XIX i XX: l’home, els cultius, les eines utilitzades i les transformacions que el camp català ha experimentat. Al final del recorregut, el visitant assoleix una visió de l’important pes que el món agrari ha tingut a l’economia de Catalunya. La seva creació i funcionament és possible gràcies al mecenatge de la Fundació Lluís Carulla. Continua llegint «El museu de la vida rural»

La Vanguardia acomiadava el 2016 amb un article de Joaquin Luna sobre els 500 anys de la mort i del testament de Ferran II a Madrigalejo, el gener de 1516 [1]. L’article no fa una anàlisi històrica de la figura del Rei Catòlic, sinó que persegueix dos objectius: primer, recollir i donar altaveu a les queixes de l’alcalde del PP de que cap organisme oficial i competent ha fet res per commemorar aquest esdeveniment i, segon, parlar de la unitat d’Espanya a partir del text del cartell de la Casa Museo que diu “Aquí va morir un rei i va néixer Espanya”. Continua llegint «Ferran II, Madrigalejo i la Cospedal»

Ara fa 50 anys, representants dels treballadors de diverses empreses i sectors de producció es van reunir i van crear un espai de coordinació i organització per impulsar un sindicalisme de classe, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC). Aquest naixement va ser possible per un procés, iniciat al 1958 en el pou de la Gamocha (Astúries), de constitució de comissions obreres a molts centres de treball, amb la finalitat de negociar amb els empresaris les condicions laborals. Continua llegint «50 anys de la CONC»

El meu anterior article, titulat “Les claus de l’11 de setembre”, va suscitar un interessant debat i va portar a diversos amics a fer una sèrie de reflexions que em donen peu i m’animen a escriure aquesta segona part per aprofundir en alguns dels aspectes posats a sobre de la taula.

Crec que el tema que ha centrat més l’atenció ha estat la influència dels fets històrics en el present. Per a uns la història, i en concret el 1714, té molta importància, per a altres, en té poca. Per a mi, no tots els fets històrics tenen la mateixa importància i influència en el devenir d’una col·lectivitat; alguns nul·la, però hi ha esdeveniments que marquen segles, tot i que no determinen les decisions que es prenen en cada moment, al llarg dels temps. Veiem algun exemple. Continua llegint «Les claus de l’Onze de Setembre (i II)»

La commemoració d’aquest 11 de setembre ha estat més rellevant que d’altres anys per dues raons. Una, perquè tres-cents anys és una xifra rodona que invita a reflexionar. L’altra, perquè la consulta del 9 de novembre està molt a prop i ha marcat les activitats i el to reivindicatiu de la Diada. És doncs un bon moment per fer una mirada enrere, sobretot ara que, des del nacionalisme espanyolista, s’empenyen en revisar la història. Continua llegint «Les claus de l’11 de Setembre»

Per a la població en general, el 12 d’octubre s’identifica amb el descobriment d’Amèrica i amb la mare de Déu del Pilar, patrona d’Aragó, mentre que des de la propaganda oficial s’ha popularitzat aquesta data com la festa de la Hispanidad. El que realment va passar aquell dia de 1492 va ser l’arribada a Amèrica de les tres caravel·les comandades per Colon i la posterior colonització d’aquest continent. Continua llegint «Es pot entendre el 12 d’octubre?»

Una vegada a l’any, a l’escola, el mestre ens explicava la guerra civil espanyola davant un mapa de la península desplegat sobre la pissarra, tot anant explicant l’avançament militar dels “nacionales”. Recordo que un any, quan va arribar a la caiguda de Catalunya, em va sortir en veu alta “Catalunya resistiendo hasta el final”. Em va caure una esbroncada i copiar 25 vegades l’apartat del llibre titulat “El Alzamiento nacional·”. Continua llegint «Més rigor i menys manipulació»