Centre Cívic del Baró de Viver. 12 de juny de 2024.
Bon vespre a tothom
Moltes gràcies per la vostra assistència a aquest acte de presentació del meu llibre Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet.
Sense cap tipus de dubte, havíem de presentar el llibre a Baró de Viver, barri que forma part de l’estudi que he fet, ja que va pertànyer a Santa Coloma de Gramenet fins a l’1 de gener de 1945. Estava situat dins les 100 ha de la riba dreta del riu Besòs, on es van construir els grups segon i tercer de cases barates Milans del Bosch i Baró de Viver, anomenats durant l’etapa republicana Carles Aribau i Pi i Maragall. Continua llegint «Presentació del llibre “Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet”»
Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Sant Andreu de Palomar.
15 de maig 2024
Bon vespre.
Moltes gràcies a tots vosaltres per la vostra assistència a la presentació del meu llibre Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet.
Vull començar la meva intervenció, expressant el meu agraïment a Jordi Petit, com a president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, entitat que organitza i acull, a la seva seu aquest acte. La meva recerca no està situada a Sant Andreu de Palomar, es desenvolupa a la Santa Coloma de la riba dreta, però entre Santa Coloma, les cases barates i Sant Andreu del Palomar hi ha relacions i confluències que veurem més endavant.
Gràcies Pau Vinyes, per la teva confiança en la meva recerca, per fer el pròleg del llibre i editar-lo des de l’editorial Llop Roig.
Gràcies, Joan Roca, Director del MUHBA, pel vostre suport i per la teva intervenció d’avui.
El meu interès per la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, on estaven ubicats els dos grups de cases barates, Milans del Bosch i Baró de Viver, va néixer quan estava escrivint el llibre El PSUC a Santa Coloma de Gramenet 1936-1979 i comprovar l’existència de dinàmiques econòmiques, socials i associatives, en aquest territori, als anys 30. A la vegada se’m van obrir incògnites que em van esperonar a investigar, per exemple, les causes que van donar lloc al procés de segregació.
Moltes gràcies per la vostra assistència a l’acte de presentació del meu llibre Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet.
Per començar, volia agrair la presència de les persones que m’acompanyen avui la taula.
Gràcies Pau Vinyes, per la teva confiança en la meva recerca, per fer el pròleg del llibre i editar-lo des de l’editorial Llop Roig.
Gràcies Manel Valls, membre de Diàlegs de la riba del Besòs, entitat que treballa la relació i els problemes comuns dels barris del Baix Besòs.
Gràcies Soledat Bengoechea, historiadora i membre de Tot Història.
Gràcies Sara Martínez, Tinenta d’Alcaldessa de Cultura, Esports i LGTBI, pel suport institucional a aquest projecte historiogràfic.
Molts de vosaltres us preguntareu què és el que m’ha animat a dedicar dos anys del meu temps a fer una recerca històrica sobre la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs.
El meu interès va néixer quan estava escrivint el llibre El PSUC a Santa Coloma de Gramenet, quan vaig comprovar que la producció històrica, feta des de Santa Coloma sobre aquest territori d’unes cent hectàrees, situat a la banda dreta del riu, i en aquests anys, 1900-1945, era força minsa.
L’estudi més complet que jo conec, és l’article de fons de Ricard Fernández i Ontiveros, “A l’altra banda del Besòs. Els terrenys segregats de Santa Coloma el 1.945”, de l’any 1992. Després trobem un reportatge a la revista Fòrum Grama de juny de 1999 amb articles de Sira García, de l’Albert Noguera i d’en Ricard Fernández. El Mirall.net va publicar un article de Lola Carrión, el febrer de 2015. Continua llegint «Presentació del llibre “Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet”»
Sala d’actes del MUHBA Bon Pastor, 16 d’abril de 2024
Bon vespre a tothom
Moltes gràcies a tots vosaltres per la vostra assistència avui, a l’acte de presentació del meu llibre Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet.
Sense cap dubte, el primer acte de presentació del llibre havia de fer-se al territori motiu de l’estudi, el que va ser la Santa Coloma de la riba dreta del Besòs, on es van construir els grups segon i tercer de cases barates, Milans del Bosch i Baró de Viver.
Sense cap dubte, també, la presentació havia de comptar amb la participació del Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs, entitat dedicada a recuperar la memòria i la història d’aquest territori.
Ferran Saro, l’autor del llibre sobre la història de Can Girona-MACOSA, que presentem avui, és una persona que no podem entendre des d’un únic perfil. Català, de pares andalusos immigrants; cristià, que va estudiar al Seminari de Barcelona fins a primer de teologia i ha estat seguidor de les doctrines progressistes cristianes dels anys 60 i 70 del segle passat; i activista en la lluita contra el franquisme fent la doble militància, a la fàbrica i al barri.
Biblioteca del Fondo. Sala Jaume P. Sayrach. 16 de març de 2023.
Bon vespre a tothom i moltes gràcies per la vostra assistència.
Tal i com ha comentat el Toni, a mi em toca fer la contextualització històrica que emmarqui les intervencions de la resta de ponents. Faré la meva exposició sobre la base de determinats anys, en els quals van influir una sèrie d’esdeveniments, de forma important, en el tema que avui parlem: la relació del PSUC amb el moviments cristians. Espero encertar.
No dedicarem molta estona a caracteritzar la dictadura franquista, perquè vosaltres ja sabeu el que va significar pels demòcrates i, especialment per la gent d’esquerres, la dictadura del general Franco. Però si farem esment a alguns elements essencials per a situar-nos.
El règim franquista s’instaura en el poder després d’una guerra sagnant provocada pel cop d’estat de juliol de 1936. Els colpistes volien acabar amb els canvis democràtics i socials que s’havien iniciat amb la República i construir un estat autoritari i corporatiu. Les principals conseqüències van ser: persecució, repressió i control social de les persones no addictes al nou règim, així com la prohibició dels drets d’associació, reunió, expressió, vaga i manifestació. Continua llegint «El PSUC i els moviments cristians a Santa Coloma»
Moltes gràcies per haver vingut avui a l’acte de presentació del quadern Lluites veïnals que han fet història a Santa Coloma de Gramenet (1965-1979). Tal com ja s’ha dit, és el primer número d’un nou projecte, d’una nova col·lecció de quaderns que vol tenir com a fil conductor els fets, el llocs i les persones de la nostra ciutat. Vull agrair al grup impulsor d’aquesta iniciativa que pensessin en mi per fer aquest primer llibret.
Moltes gràcies per la vostra assistència a aquest acte de recuperació de memòria històrica i democràtica. Tal i com ha dit la Clari, la conductora de l’acte, a mi em correspon fer una contextualització d’aquests temps que donin cobertura a les intervencions de la resta de ponents.
No dedicarem molta estona en caracteritzar la dictadura franquista, perquè vosaltres ja sabeu el que va significar pels demòcrates i, especialment per la gent d’esquerres, la dictadura del general Franco. Però si farem esment a alguns elements essencials per a situar-nos. Continua llegint «Acte de memòria històrica “El PSUC i els moviments socials i sindicals”»
Moltes gràcies per estar avui aquí, per venir en aquests temps d’emergència sanitària, a la presentació del meu llibre sobre la història del PSUC a Santa Coloma de 1936 a 1979. Hem de lamentar que molta gent que volia assistir no hagi pogut fer-ho per les limitacions d’aforament, em sap greu que no puguin ser entre nosaltres. També vull enviar una salutació als treballadors de la biblioteca per les facilitats que ens han donat i a totes les persones que ens esteu seguint per internet. Gràcies per connectar-vos. I como no, vull expressar el meu agraïment a la Loli Gómez, a la Karen de Nigri de Ediciones Carena, al David Ballester i a l’Eulalia Vintró, per estar acompanyant-me a la taula, en aquest dia tan important per a mi. Continua llegint «Presentació del llibre “El PSUC a Santa Coloma de Gramenet”, a la Biblioteca de Singuerlin»
Bona nit. Moltes gràcies a tots vosaltres per la vostra assistència i moltes gràcies a l’Àrea Cultural Oriol per confiar en mi per parlar-vos avui. Donat els moments d’extremismes verbals, i no tan verbals, que estem vivint al món, em sembla un gran encert el lema “La política diàleg per la convivència”, que guia les activitats de l’Àrea Cultural Oriol per aquest curs 2018-19. Aquesta intervenció em dóna la possibilitat de participar amb vosaltres d’aquesta reflexió, que avui farem des d’una perspectiva històrica. Continua llegint «La política, diàleg per a la convivencia des d’una perspectiva històrica»
chemacorral.cat utilitza cookies. Si continua navegant està donant el seu consentiment a les cookies i acceptant la nostra política de cookies, cliki l'enllaç per a major informació.ACEPTAR